Els jardins de Can Llopis i Ca n’Ortadó protagonistes del 'Passegem' d'abril

S’ha iniciat la prescripció per a participar al Passegem per Cerdanyola del mes d’abril que farà un recorregut per la ciutat amb l’objectiu de descobrir, en aquesta ocasió, les plantes i arbres de dos dels jardins més emblemàtics de la ciutat: un públic, el del Museu Ca n’Ortadó, i  l’altre privat, el de Can Llòpis. Els ciutadans que vulguin participar poden inscriure’s a l’Ateneu fins al 15 d’abril. 

L’activitat, organitzada per l'Ajuntament en col·laboració amb l'associació dels Amics i Amigues dels Arbres, permetrà descobrir els valors naturals i històrics dels jardins de dues antigues cases d’estiueig construïdes, com moltes d’altres, entre finals del segle XIX i començaments del XX, quan Cerdanyola era un centre d’estiueig habitual d’artistes  i intel·lectuals que van fer de la població un lloc exquisit i culte. Alguns d’aquests jardins, on s’organitzaven festes luxoses i concerts, era d’estil modernista o noucentista i van ser projectats per paisatgistes i arquitectes de renom, com Nicolau M. Rubió i Tudurí.

Can Llopis

És una de les cases d’estiueig més ben conservades de Cerdanyola. La torre va ser construïda cap el 1872, possiblement per Gaietà Buïgas, i és d’estil eclèctic, però amb elements que anuncien el modernisme. El jardí és un bon exemple de la concepció modernista de la natura i del gust per les espècies exòtiques, com els cedres, el bambú i les palmeres. El 1917 l’arquitecte Eduard M. Balcells va fer el dipòsit d’aigua  d’influència vienesa que encara es conserva al jardí.

Ca n’Ortadó

És també una de les torres d’estiueig més ben conservades de la ciutat. L’edifici, actualment seu central del Museu Ortadó-Maymó d'història de Cerdanyola, és d’estil noucentista i va ser construït cap el 1929 per l’arquitecte Joaquim Lloret que hi combinà elements clàssics i tradicionals. El jardí, també d’estil noucentista, està poblat majoritàriament per espècies autòctones i presenta un disseny que reflecteix la voluntat d’ordenar la natura mitjançant elements arquitectònics com escales, fonts i brolladors, baranes, camins, etc.