Els límits forçats d'un barri de frontera

La delimitació actual del barri de Pont Vell-Tiana entre els municipis de Cerdanyola i Ripollet data de 1950. Però no sempre ha estat la mateixa. I això ha afectat la vida quotidiana dels seus veïns al llarg dels anys. Així ho destacava la historiadora Raquel Valdenebro en la presentació del seu llibre 'Un barri entre els límits'.

Raquel Valdenebro ha estudiat les diverses modificacions que han patit els límits del barri de frontera entre Cerdanyola i Ripollet al llarg del segle XX i també ha analitzat com ha viscut aquests canvis el veïnat. Un barri entre els límits és el títol d'aquest estudi que s'ha presentat al centre d'interpretació del patrimoni de la vila veïna, el Molí d'en Rata, dins de les activitats del programa que organitzen conjuntament els dos Ajuntaments "Pont Vell – Tiana, el vincle de la nostra història".

La historiadora explica que els límits entre els dos municipis al barri són "forçats" i fins i tot presenten carrers que pertanyen als dos municipis. Així, el carrer de la Mare de Déu de Montserrat de Cerdanyola és, a la banda ripolletenca, el carrer Verge de Montserrat.

La divisió actual és fruït d'una sentència judicial que data de 1950 i que va ser el final d'un conflicte entre els dos Ajuntaments que s'arrossegava des de principis de segle XX, quan els límits tradicionals els marcava el torrent de Can Tiana, actualment soterrat, i que deixava a un costat el mas de Can Tiana, i a l'altre el de Can Altimira.

Segons explica Raquel Valdenebro, en els primers anys de segle XX, dos germans de la família Altimira eren els secretaris municipals dels dos Ajuntaments veïns i van actuar defensant els interessos de la família ampliant el terme de Cerdanyola poc a poc en el moment de l'arribada a aquells terrenys del ferrocarril.

Una situació que finalment es va fer evident i que va obligar, al 1917, a marcar els límits amb fites perquè les irregularitats detectades s'havien convertit en un escàndol. El creixement urbanístic del barri, arran de la implantació d'Uralita, va provocar un nou marcatge dels límits al 1929. Els carrers de la Concòrdia, Verge de Montserrat i Creu Roja, ja són els que indiquen els límits.

L'hostal de la Beguda de Can Tiana, als Quatre Cantons, va fer renèixer el conflicte. Al 1930, l'Ajuntament de Ripollet arriba a un acord amb el propietari d'arrendament amb dret a compra de la Beguda. Però poc després va traspassar aquest dret a l’Ajuntament de Cerdanyola a canvi de la quantitat de 20.000 pessetes. El 1932 l’Ajuntament de Cerdanyola vol fer efectius  els seus drets i arreglar les voreres però l’Ajuntament de Ripollet es desdiu per considerar que era un acord pres per l’Ajuntament anterior a la proclamació de la República i que per tant no podia ser tingut en compte. La raó real era una altra: l’Ajuntament de Ripollet trobava irrisòria la quantitat de 20.000 pessetes, especialment perquè el terreny s'havia revaloritzat perquè l'empresa Uralita volia construir-hi un magatzem.

El contenciós no es soluciona fins que no arriba als jutjats entre 1948 i 1950, quan es dóna la raó a l'Ajuntament de Cerdanyola i es fixen els límits de 1929.

La gent

Però la història d'aquest barri no és només la dels límits urbanístics. És sobretot la de la seva gent. Valdenebro destaca l'existència de tres moments d'arribada d'onades de població remarcables: a principis de segle XX amb l'arribada del tren; als anys 50 i 60 per treballar a Uralita i la dècada de 1990 i el boom immobiliari.

Durant aquests temps, el veïnat s'ha vist afectat en la seva vida quotidiana per la delimitació del barri. Valdenebro explica que aquesta situació afectava a les escoles, la sanitat o la burocràcia administrativa i va provocar el naixement d'una associació de veïns molt activa. La historiadora considera que l'aparició de la Mancomunitat de Municipis i l'agrupament de serveis va ajudar a millorar aquesta situació que provocava situacions anecdòtiques com els morts que sortien per la finestra i no per la porta per poder enterrar-se en un cementiri o altre o que feia que un Ajuntament reclamés els impostos a veïns de l'altre municipi.