Els Miserables 150 anys després i a ritme de thriller, amb els Xiscnèfils

Un thriller. Una crònica social. Una denúncia política. Tot això i més és Les Miserables, la pel·lícula francesa que el cineclub Xisnèfils projecta avui al teatre Ateneu (21.30 hores) al seu cicle de cinema d’autor. 

Stéphane (Damien Bonnard) acaba d'unir-se a la Brigada de Lluita contra la Delinqüència (B.A.C. en francès) de Montferneuil, un suburbi a l'est de París. Allà coneix a Chris (Alexis Manenti) i a Gwada  (Djebril Zonga), dos companys amb molta experiència, i no triga a descobrir que les bandes del barri lluiten per control del barri enmig de corrupteles policials. Els policies es veuen desbordats durant un arrest i un dron filma tots els seus moviments, tot el que fan.

Inspirant-se en els disturbis de 2005, el director Ladj Ly, nominat als Premis César i membre del col·lectiu Kourtrajmé, explora l''Montfermeil' actual, el mateix lloc que Victor Hugo va usar com a decorat per a una part de "Els miserables" en 1862.

L’òpera prima de Ly no és una versió nova del clàssic de Víctor Hugo, però si una revisió contemporània en clau activistaHan transcorregut més de 150 anys des de llavors, però les semblances entre els enfadats joves encaputxats de avui i Gavroche no poden ser més clars: desigualtat social, opressió, un polvorí a punt d’esclatar. La pel·lícula esdevé una crònica social carregada de ràbia al mateix temps que és un thriller policial carregat d’intensitat