Els perills per a la sanitat pública del tractat de lliure comerç EEUU-UE

La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola-Ripollet va organitzar ahir al vespre una xerrada protagonitzada pel sociòleg i metge d’atenció primària de Sabadell, Lluís Capacete, sobre els efectes que en la sanitat pública i d’altres serveis tindrà el tractat de lliure comerç entre els EEUU i la Unió Europea i que possiblement es tancarà el 2015.

Segons Lluís Capacete, aquest tractat vol implementar la desregulació del nostre sistema econòmic i social, a l’hora que pretén rebaixar els nivells de protecció social, laboral i ambiental als dos continents. En definitiva representa una transferència de sobirania dels Estats cap a les grans corporacions, les multinacionals i el sector financer. Un pacte que, indica, es fa entre dos àmbits geogràfics, per fer més fàcil el traspàs de mercaderies i serveis.

Tot això portat a terme amb molta opacitat i d’esquenes al Parlament Europeu, on intervenen un representant dels EEUU i un comissionat de la UE, el qual no és elegit per la ciutadania.

Capacete alerta que aquest nou tractat portat amb tan secret comportarà efectes negatius perquè no afavoreix la lliure circulació dels treballadors, limita molt el paper dels sindicats, redueixen els salaris i eleva la desigualtat social.

Pel que fa concretament a la sanitat pública, aquesta està en qüestió. Lluís Capacete incida que les crisis financeres i les polítiques d’austeritat dels darrers anys han afectat greument la sostenibilitat, l’accessibilitat i el caràcter universal sanitari públic. Aquest acord promou, encara més, la privatització i, afirma, es continuarà desballestant l’estat del Benestar.

Davant l’experiència en d’altres tractats de lliure comerç, ja es pot predir que les mesures afavoriran interessos d’empreses privades internacionals, en perjudici dels interessos generals. Un exemple podria ser la prohibició de l’hegemonia dels Estats en la prestació dels serveis públics, com és la sanitat, exigint els desmantellament del Servei Nacional de Salut i eliminant la seva universalitat.

Per tant, per a Capacete és sorprenent que es vulgui equiparar el model sanitari europeu a l’americà. Un model, recorda, absolutament privatitzat on prevaleix literalment allò de “tant tens, tant vals” i on milers de persones perden la vida per no tenir cap cobertura sanitària.

Tanmateix, les negociacions del Tractat de Lliure Comerç brinden al lobby farmacèutic una nova oportunitat per reforçar la protecció dels seus negocis i ampliar l’exclusivitat o patents dels seus productes. On el principi de precaució existent a Europa que impedeix vendre qualsevol producte (medicacions, cosmètics, aliments, etc.) que presenti el més petit dubte, quedarà reduït a res amb aquest tractat i perdem garanties com a consumidors.

D’altra banda, Capecete també deia que aquí a Espanya ja s’han donat moltes passes i en aquest sentit destacava: la gestió d’unitats clíniques, les externalitzacions, el finançament públic-privat, la gestió privada de centres i l’anomenada “compra pública innovadora”.

En definitiva, per a Capacete això no és un tira i arronsa entre els EEUU i la UE. Els lobbies polítics i econòmics d’ambdues bandes van plegats. A l’altre extrem d’aquestes negociacions està la societat civil, totalment apartada i desprotegida dels àmbits de decisió.