Els poetes glossen i diuen Salvat – Papasseit

La poesia va ser ahir actualitat a la ciutat amb la represa de les activitats de Còdols, el primer cicle de poesia de la ciutat organitzat per l’entitat Ramat de Pedres amb la col·laboració de l’àrea de Cultura de l'Ajuntament. Una de les novetats de la vetllada fou el canvi de seu, deixant les dependències de Can Domènec per traslladar-se a l’Espai Enric Granados.

Autors i públic en general s’aplegaren per glossar i recitar l’obra d’en Salvat – Papasseit, un dels autors més populars de les lletres catalanes. Màrius Sempere, Lluís Solà i Enric Casasses, poetes pertanyents a diverses generacions de creadors literaris, assumiren el repte de dir el seu Salvat – Papasseit, tot recitant aquells poemes que consideraren claus en la seva obra per definir la seva poètica. Foren tres veus, malgrat que inicialment se n’havien previst quatre. Perejaume, artista polifacètic a qui recentment s’ha concedit el premi nacional de cultura, no pogué assistir a la vetllada. L’organització, a través de l’escriptor local Jordi Condal, anuncià que Perejaume s’ha compromès a visitar Cerdanyola quan es faci la presentació del llibre de Francesc Garriga, La nit dels peixos, el 2 de novembre.

Poeta del poble

Els tres glossadors de Salvat – Papasseit evidenciaren al llarg de les seves intervencions diverses coincidències respecte a l’obra del poeta homenatjat. L’admiració per un treball inspirat en bona part en el poble pla, la profunditat d’una poètica marcada pel drama d’un autor que morí jove, víctima de la tuberculosi i el fet d’haver conegut des de sempre la seva obra, en el sí de la pròpia família, foren punts en comú en els discursos dels poetes encarregats de glossar Salvat – Papasseit aquest segle. Enric Casasses reconeixia haver conegut l’obra del poeta a casa seva, des de sempre. Un poeta, Salvat – Papasseit, revisitat i rellegit sempre.

Màrius Sempere, una de les figures cabdals de la poesia del país, qualificà d’emotiva la poesia de Salvat-Papasseit perquè a ell se la llegia la seva mare, en una època dura i difícil, com fou la de la Guerra Civil i la posterior postguerra. Explicà Sempere que la seva vida té alguns paral·lelismes amb la del poeta glossat. No debades i com a conseqüència de viure en una època de carestia, ell mateix patí tuberculosi, una malaltia que estroncà la vida, en plana joventut, de Salvat – Papasseit. La presència de la vida i la mort, les ganes de la malaltia, una realitat inexorable que avança, són dues constants d’una obra que Sempre reconeixia li ha estat sempre molt difícil de llegir. Fins al punt de produir-li sensació d’angoixa, malgrat reconèixer que l’obra de Papasseit és un clam a la vida.

El poema Tot l’enyor de demà, en el qual un Salvat – Papasseit malalt glossa allò que és bo de la vida concloent que si un dia no ho pot veure i gaudir els altres restarem per a veure-ho, lligà la intervenció de Sempere amb  la de Lluís Solà. El poeta i animador cultural destacà que l’obra de Salvat – Papasseit és per damunt de tot una aspiració al goig de viure. Una realitat compromesa, especialment en qui se sap malalt però malgrat tot reivindica la vida per damunt de tot.

Divulgar la poesia

La vetllada poètica aplegà desenes de veïns de la ciutat que gaudiren amb els comentaris i lectures dels poetes convidats. Sense un guió establert, foren capaços de crear una activitat metaliterària que satisféu el públic, manifestant-ho amb aplaudiments quan Sempere, Solà o Casasses recitaren poemes de Salvat Papasseit.

La tinenta d’alcalde i regidora de Cultura, Consol Pla, adreça unes paraules al públic per manifestar la seva satisfacció per la feina feta per Ramat de Pedres, en organitzar el cicle de poesia còdols. La possibilitat de gaudir d’interessants vetllades culturals amb la poesia com a protagonista ha permès, segons Pla, millorar les propostes culturals de la ciutat. Pla desitjà sort en la segona part del cicle de poesia Còdols i esperonà Ramat de Pedres perquè continuï treballant en properes edicions del cicle de poesia, avançant que comptaran amb el suport municipal.

Consol Pla també agraí la fidelitat del públic assistent als actes, molts habituals de totes les vetllades del cicle, d’altres nous, encomanant tothom en faci difusió de l’activitat. 

El cicle de poesia continuarà el 2 de novembre, amb la presentació del darrer llibre de Francesc Garriga, La nit dels peixos. El professor de literatura catalana de la UAB i director de l’Aula de Poesia, Jordi Virallonga, serà l’encarregat d’oficiar la presentació del poemari.

Còdols acabarà el 30 de novembre, amb la vetllada anomenada Cerdanyola paraula viva. Es presenta com la primera trobada de poetes i rapsodes de la ciutat. No debades hi ha censats prop de 30 poetes que viuen, treballen o se senten vinculats a la ciutat. La idea de l’entitat Ramat de pedres és fer-los emergir, junt amb aquelles persones a qui els agrada recitar poesia.