Els Premis Literaris de la ciutat 2008 tenen un marcat accent cerdanyolenc

Els guardons ha estat pel cerdanyolenc Josep Maria Roquer, que s’enduia el premi de poesia Miquel Martí i Pol. El Valldaura de novel·la fou per Anna Masip Argilaga, treballadora de la UAB, mentre que el Caterina Albert de narrativa l’aconseguia Víctor García Tur. El Divendres Culturals fou declarat desert.

Els premis literaris que es convoquen a la ciutat, organitzats per l’Ajuntament i la UAB junt amb l’entitat Divendres Culturals, van estrenar divendres passat un nou format. S’ha deixat de banda la nit literària amb sopar inclòs celebrat a l’Hotel Campus per passar a un acte més acadèmic ubicat a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de l’Educació.

En el decurs de la vetllada, que va comptar amb una conferència de l’escriptor Jordi Coca sobre el poeta Palau i Fabre, a qui la ciutat dedica les 24 hores de lectura, es va desvetllar els noms dels guanyadors dels premis. La sorpresa va ser que un cerdanyolenc, Josep Maria Roquer, pediatre de professió, s’enduia el XIII premi de poesia Martí i Pol pel poemari La xarxa de mil nusos. Roquer havia estat finalista fa dos anys d’aquest mateix premi. Les connexions amb la ciutat no s’acabaren aquí, perquè una treballadora de la UAB, Anna Masip Argilaga, amb la novel·la "Retrobar la salut," s’enduia el XIV Premi Valldaura de Novel·la “Memorial Pere Calders”.

El poeta Jordi Condal va llegir l’acta del XIV Premi Valldaura de Novel·la “Memorial Pere Calders”, concloent que Anna Masip Argilaga, per l’obra Retrobar la salut, n’havia resultat la guanyadora. Condal va destacar que el premi ha guardonat nous valors, com és el cas d’Edgard Cantero, premiat l’any passat i pràcticament inèdit fins llavors, o obres de maduresa, com "Retrobar la Salut." Un llibre que “ens retorna al franquisme, a anar a buscar l’aigua a la font, a aquelles portes d’escala que s’obrien amb una corda i una politja, a la tradició d’anar a fer el vermut al bar”, entre d’altres. L’obra guardonada va ser unànimement valorada, “tot i no ser especialment original i pecar de fulletonesca i potser de massa políticament correcta”, valorant que està molt ben escrita, amb frases curtes i efectives.

La guanyadora va explicar que va assistir a la conferència que va donar Pere Calders a la UAB quan va ser nomenat Doctor Honoris Causa, en la qual i amb el seu discurs irònic i amb gran sentit de l’humor, va deixar palès el seu compromís amb l’art en general i la literatura en particular. Una conferència que el va animar a escriure, cosa que havia volgut fer des de sempre, produint diversos contes i la novel·la guardonada.

Premi de poesia Miquel Martí i Pol

El professor de la UAB Ricard Ripoll va donar lectura a l’acta del XIII premi de poesia “Miquel Martí i Pol”. Un guardó que va aconseguir Josep Maria Roquer, pel poemari "La xarxa de mil nusos".  El jurat va destacar de l’obra “la riquesa del lèxic, l’estructura ben pensada, la construcció molt ben travada que permet posar de relleu uns poemes àgils, molt rítmics i que es van descabdellant a partir d’una rigorosa cohesió.”

L’historiador i escriptor Miquel Sánchez va ser l’encarregat de donar a conèixer el veredicte del III Premi Narrativa Breu per a Joves Autors “Caterina Albert”. Un guardó que es va atorgar per unanimitat del jurat a Víctor García Tur, per l’obra Front. Sánchez va destacar que la narració “està molt ben escrita i molt ben explicada” afegint que el que va sorprendre al jurat va ser que el narrador fos una persona morta. Fent un parèntesi en la lectura del conte, ambientat a la Guerra Civil entre el front de l’Ebre i un hospital per a ferits de guerra, va explicar que presenta un triangle amorós impossible entre dos milicians ferits i una infermera. Els dos homes estimen la dona i la dona els estima a tots dos. El desenllaç serà tràgic per un dels homes, curiosament el que fa de narrador. Miquel Sánchez va desvetllar el conte dient que era l’únic premi que no es publicava. El va rectificar Consol Pla, tinent d’alcalde de Cultura, dient que ara que s’han fallat tres edicions del guardó se’n farà un volum que les aplegui totes.

El guanyador del III premi Caterina Albert és dissenyador de professió, tot i que actualment ha deixat la feina per dedicar-se a escriure. El premi que va rebre divendres és el primer destacat que guanya.

El Divendres Culturals, queda desert

El premi XXV premi Divendres Culturals de poesia va ser declarat desert. Encarna Fontanet, en representació del jurat, va explicar que malgrat haver triat dos poemaris per a la reunió final del jurat, no se n’havia triat cap “perquè no mantenien la regularitat literària que busquem amb aquest premi”, afegint que “no es tracta de premiar el millor dels presentats sinó una obra que en estar publicada produeixi satisfacció i alegria en llegir-la, que l’autor estigui sempre content del premi i el premi satisfet de descobrir nous valora.
La tinent d’alcalde de Cultura, Consol Pla, va destacar en el seu parlament que a la regidoria de Cultura quan es prepara el programa de Sant Jordi hi ha dues activitats especials, tot i la densa proposta. Les 24 hores de lectura sense pausa, dedicades enguany a Josep Palau i Fabre i l’acte de lliurament del Premis Literaris. Una activitat feta amb la complicitat de la UAB que esdevenen una important aportació cerdanyolenca a la cultura.

El vicerector d’estudiants i de cultura de la UAB, Joan Carbonell,va adreçar unes paraules en clau interna, segons va dir, als reunits. Va destacar que el curs vinent la UAB farà 40 anys, “molt pocs per una institució que els conta a centenars, però molts per una que els conta desena a desena”. Pel vicerector la UAB ha esdevingut una institució docent de gran qualitat, excel·lint en el camp de la recerca i en la formació de professionals pel seu país, amb un compromís que sempre ha anat més enllà del que se li ha demanat. Carbonell va explicar que sempre ha estat així. Des dels inicis de la UAB, l’any 1968. Un any d’un temps “gris”, tant d’uniformes com de circumstàncies. Cercant similituds amb els colors va assajar de definir la UAB, establint que el vermell sempre ha estat el color del compromís social i polític de la universitat per fer avançar la institució al país i a l’Estat; el verd, per la forma esperançadora d’impartir la docència; el blanc, per les bates dels investigadors deixant el blau pel cel perquè “ja el portaven uns altres”. La varietat cromàtica produeix una universitat mironiana que atrau la societat. Una universitat que avança però que no ha de perdre res dels seus principis fundacionals.

L’alcalde de la ciutat, Antoni Morral, va destacar que a diferència de l’any anterior, on es van fer referències a l’acord Ajuntament–UAB, ja s’ha signat el document la qual cosa obliga ambdues institucions a treballar colze a colze “compartint la mirada en un mateix horitzó”. El foment de la lectura i la creativitat literària són dos aspectes d’aquest treball en comú.