Els recels professionals de Miró envers Josep de Togores van enverinar les relacions entre ambdós artistes

Així ho destaca un estudi de l’historiador de l’art Josep Casamartina inclòs a la plaquette Una conversa amb Josep de Togores, presentada ahir a l’Espai Enric Granados.

L’enveja professional és l’origen de la mala relació existent entre Joan Miró i Josep de Togores. L’estada d’ambdós artistes a París, ciutat destí dels artistes catalans en el període d’entreguerres del segle passat, comportarà una gran projecció pel cerdanyolenc, qui amb Picasso són considerats els capdavanters de la colònia catalana, mentre Miró se situarà a l’extrem contrari. Fins al punt que hi haurà qui li proposarà que cremi l’obra que feia a la capital gal·la.

La difícil relació entre ambdós artistes, auspiciada per un Miró que va passar d’una gran admiració per en Togores al més absolut menyspreu, tingué repercussió a la premsa de l’època. En destaquen les entrevistes que Sebastià Gash i Francesc Trabal feren, respectivament i seguint un ordre cronològic, a Josep de Togores i Joan Miró.

Josep Casamartina, historiador i crític d’art expert en la figura de Josep de Togores, explicava ahir la peculiar relació entre Miró i Togores en el decurs de la presentació de la plaquette Una conversa amb Josep de Togores. Editada per la Fundació La Mirada, entitat sabadellenca dedicada a la recuperació dels materials produïts per la colla de Sabadell, arriba 16 anys després que es publiqués Una conversa amb Joan Miró, entrevista feta per Francesc Trabal. En aquella ocasió es va reeditar la peça periodística i l’estudi corresponent amb motiu del centenari del naixement d’en Miró. Casamartina tenia molt clar que publicada la resposta, calia publicar la primera conversa, la d’en Togores.

La millor època d’en Josep de Togores, compresa entre el 1917 i 1920, coincideix amb la seva estada a París. És llavors quan ell i Picasso són considerats els artistes amb més projecció de la colònia catalana resident a la capital francesa. Una època que coincideix amb dificultats per en Miró, també present a París. La projecció de Togores no li farà gens de gràcia. Ni a Miró ni a bona part de la resta d’artistes catalans.

La plaquette inclou l’entrevista que el periodista i crític d’art Sebastià Gasch va fer a Josep de Togores i que es va publicar al diari La Publicitat l’11 de desembre de 1926. Va ser una peça periodística que va causar un gran impacte en el món artístic català del moment i va crer una gran polèmica que van reproduir els diaris de l’època.

Gran amistat

Emili Gasch, fill de Sebastià Gasch, va participar a l’acte de presentació de la plaquette. Va destacar la gran amistat que els unia, més enllà de la relació entre periodista i creador. Gasch fill va voler fer justícia a l’ofici del seu pare, el periodisme, en el qual va excel·lir produint bones peces en les quals denotava un gran olfacte per explicar al gran públic què hi havia de nou en el món de les arts i els espectacles.

La publicació de la plaquette s’inscriu en els programes de recerca del MAC amb la col·laboració de l’Obra Social de Caixa de Catalunya. Josep Orteu, director d’oficina de Caixa de Catalanya a la nostra ciutat, va parlar en nom de l’obra social de l’entitat bancària per explicar el suport donat al projecte per recuperar i difondre la figura de l’artista cerdanyolenc.

Consol Pla, regidora de Cultura, va destacar en el seu parlament, la voluntat que el futur Museu d’Art Contemporani sigui present a la ciutat. Per això i prèvia inauguració de la seu del MAC a Can Domènech, ja s’organitzen activitats de difusió del patrimoni local i els seus artistes. En aquest sentit, va recordar que l’any passat es van promoure activitats a l’entorn de la figura d’Ismael Smith, amb la publicació d’un llibre. Enguany és Josep de Togores, amb diverses activitats programades que compten amb el suport de l’Obra Social de Caixa de Catalunya.