Els regidors de Cultura de l'etapa democràtica lloen la tasca realitzada a l'Ateneu en aquests 25 anys

Quatre dels sis regidors de Cultura que ha tingut Cerdanyola des de la recuperació de la democràcia participaven ahir en una xerrada inclosa en el programa de commemoració dels 25 anys de l’Ateneu. Antonio López, Cristina Real, Juan de Dios Cañete i Consol Pla van explicar les seves experiències i van oferir la seva visió històrica del que ha representat i representa l’Ateneu de cultura. Van excusar la seva absència Rafael Viñals, regidor de Cultura en el primer Ajuntament democràtic i Jordi Mena, regidor de 1999 al 2003.

Un edifici molt gran que es va quedar petit

Antonio López remarca que quan es va fer càrrec de la regidoria de Cultura “va rebre una herència molt bona de Rafael Viñals” i recorda que tot estava més calmat, però que també hi havia problemes. Confessa que ningú sabia ben bé què es faria a l’Ateneu i se sentien comentaris sobre que l’edifici era massa gran. En canvi, als 4 mesos de la inaguració ja hi havia 1.000 persones fent activitats i als 3 anys “ja s’havia quedat petit”. També explica que “la falta de cultura política” va provocar intensos debats com el de la controvèrsia amb la comissió de festes de la tardor per les llotges de l’envelat “que ens semblava classista”. Amb els anys, però, reconeix que “no va saber ser flexible en aquest tema”.

També critica que “en determinats sectors dels meu partit no s’entenia que l’Ateneu no el podien dominar políticament i que havia de tenir la seva pròpia llibertat.

Antonio López recorda amb estima la quantitat d’entitats que es van instal.lar a l’Ateneu, com l’AFOCER, el Radioclub Vallès o l’Esbart Sant Marçal i com “hi havia lluites fortes perquè no hi cabia tothom”.
Finalment, López explica que no va poder aconseguir mantenir una bona relació “amb la Cerdanyola de Dalt potser per culpa meva i perquè aleshores teníem massa poder. Més que sapiència teníem il.lusió i amb això no es pot portar una ciutat com Cerdanyola”.

Un equipament bàsic i imprescindible

Per la seva banda, Cristina Real, regidora d’Educació, Cultura i Serveis Socials de 1987 a 1995 i alcaldessa de la ciutat fins al 2003, comenta que la construcció de l’Ateneu va ser “bàsica i imprescindible per a la ciutat perquè Cerdanyola no disposava de cap equipament”. Real explica que els primers anys l’Ajuntament va tenir molta feina per regularitzar la situació del personal docent de l’Ateneu. La creació de l’Impac (Institut Municipal per a la promoció de la Cultura) va nèixer amb la idea de tenir més independència i evitar la burocràcia, per treballar qüestions com aquestes, però, al final, “tots els temes es duplicaven i es va disoldre”

Cristina Real destaca totes les entitats que tenien la seva seu a l’Ateneu i que després “es van emancipar” com el Servei Local de Català, la Peña Flamenca, l’Escola d’Adults o l’Escola de Música. També recorda que en aquells anys es va constituir el Consell Municipal de Cultura i que “encara que no va ser fácil sempre s’arribava a un consens i aquesta col.laboració amb les entitats és un patrimoni que hem deixat a l’actual govern”.
Per últim, Real destaca que es va treballar molt la cultura des de l’àmbit local, però que aquesta va trascendir a l’àmbit internacional amb activitats com la Biennal de fotografia de l’AFOCER, el Festival de Blues o la Mostra Internacional de Dansa.

El Festival de Blues i l'Estiu és teu

Per la seva banda, Juan de Dios Cañete, regidor de Joventut durant 12 anys i de Cultura de 1995 a 1999, remarca que l’origen del que després va ser l’Ateneu es troba en un grup de persones agrupades a l’entorn del Casal Parroquial i a persones provinents de l’extrema esquerra. També assenyala que “no se sabia ben bé quin model s’havia d’aplicar a Cerdanyola ja que es parlava de que l’equipament fos una universitat popular o un ateneu a l’estil de la República”. Al final, diu, “va ser un referent comarcal que va donar peu a una sèrie d’equipaments per barris i, posteriorment al Casal de Joves”.

Cañete destaca dues activitats dins de la programació cultural d’aquells anys: el Festival Internacional Blues de Cerdanyola i la realització del programa L’Estiu és teu.

Juan de Dios Cañete remarca que a mitjans dels 90 es va aconseguir normalitzar les relacions entre l’Ajuntament i la comissió de festes de la tardor i que aquesta cita festiva del mes de novembre va continuar tenint envelat i llotges.

La força de les entitats

En aquest sentit, Consol Pla, regidora de Cultura des del 2003, assenyala que la tradició catalana recull la celebració de festes majors amb envelat i llotges.

D’altra banda, per a l’actual responsable de l’Ateneu el que ha fet possible que “les coses funcionin durant tots aquests anys ha estat l’empenta de les entitats que han treballat per a la ciutadania”.

Pla insisteix en que l’Ateneu ha estat “la casa de la cultura” i que tothom vol treballar aquí, però la ciutat ha crescut molt i es necesiten nous equipaments. En aquest sentit, recorda el projecte de l’auditori a la zona del carrer de Santa Anna “que ja té partides pressupostàries consignades”.

Després de la xerrada es va obrir un torn d'intervencions per part dels assistents en els que va quedar palès la importància que l'equipament ha tingut al llarg d'aquest 25 anys d'existència