Els sindicats de la UAB porten l'incompliment de riscos laborals a Fiscalia

Les seccions sindicals del Col•lectius Assemblearis d’Universitat – Intersindical Alternativa de Catalunya (CAU-IAC) i de la Confederació General del Treball (CGT) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han portat a la Fiscalia l’actuació de l’Autònoma en matèria de riscos laborals.

Segons els representants sindicals, la UAB “ha infringit les normes de prevenció de riscs laborals” i ha posat en “en perill greu” la salut de treballadors del Personal d’Administració i Serveis (PAS) ja que no ha facilitat els mitjans perquè desenvolupin la seva activitat “amb les mesures de seguretat, en matèria de riscs psicosocials, adequades”. El CAU-IAC i la CGT consideren que aquesta actuació vulnera l’article 316 del codi penal, el de delicte sobre la seguretat dels treballadors, i “es podria castigar amb penes d’entre 6 mesos i 3 anys de presó”. Jordi Koki Gassiot, integrant de CAU-IAC,  indica que “evidentment no volem de cap de les maneres que ningú” vagi a presó, però destaca que no seran còmplices d’una actuació que creuen delictiva.

Gassiot indica que l’avaluació de riscs psicosocials del servei d’ocupabillitat s’ha realitzat de manera negligent amb 28 mesures correctives que no s’han posat en marxa, cosa que suposa un incompliment de la llei. Els representants del CAU-IAC i la CGT manifesten que “l’empresa ha incomplert les seves obligacions donant lloc a responsabilitats administratives, així com, possibles responsabilitats penals i civils”.

Sobrecàrrega, estrés, ansietat, depressió...

La sobrecàrrega de feina per una plantilla insuficient provoca una situació d’estrés laboral que genera ansietat i també fa augmentar el risc d’assetjament, el sindrome de burnout fins poder generar en transtorns com la depressió. Per a Koki Gassiot , aquesta és una situació intolerable, més quan “s’és conscient d’això” perquè ho diu un informe.

Així, els representants de la plantilla asseguren que la UAB ha incomplert mesures considerades “molt greus” com són “la no implementació del pla de prevenció; no donar compte dels accidents de treball derivats dels riscs psicosocials, ni investigar-los, ni posar mesures preventives; incomplir la planificació de l’activitat preventiva; mantenir l’adscripció de persones treballadores en situació de risc; l’exposició a agents nocius; dels drets d’informació i consulta; de la no implementació dels resultats de les avaluacions de riscs psicosocials i de protecció col·lectiva i individual”.

Els sindicats indiquen que l’actual situació “ha derivat en una accidentabilitat, en riscs psicosocials, que ha afectat al 25% de la plantilla, unes xifres insostenibles”. CAU-iAC i CGT indiquen que la UAB “es nega a considerar com a accidents de treball” els derivats dels riscs psicosocials  i això acaba derivant en què “no existeix política ni preventiva ni de salut psicosocial”, tot les mesures respecte a circuïts de diagnosi-tractament-investigació-propostes-correcció proposades pels representants de la plantilla, “així com processos de seguiment de mesures correctives que han estat sempre desestimats per l’empresa” sense presentar propostes alternatives.

Demanen la dimissió del vicerector de PAS

Les seccions sindicals de la UAB acusen el govern de Margarita Arboix de defugir la responsabilitat en relació a aquesta problemàtica i manifesten que, es del juny del 2016, amb l’arribada del nou equip de govern de la UAB, hi ha hagut prou temps per a abordar una problemàtica amb formes que consideren “desidioses i incompetents”, raó que ha motivat la presentació d’una denúncia a inspecció de treball i d’un escrit a Fiscalia amb l’exigència de mesures correctives immediates i l’exigència de responsabilitats polítiques, començant per la petició de dimissió del vicerector de Personal d’administració i serveis, José Aguilera.

Els sindicats insisteixen que els riscs psicosocials com l’estrès i burnout, la violència laboral, l’assetjament laboral, l’assetjament sexual, la inseguretat contractual, el conflicte família-treball (conciliació), el malestar físic-psíquic o la violència ocupacional poden generar malalties: cardiovasculars, respiratòries, immunitàries, gastrointestinals, dermatològica, endocrinalògiques, musculoesquelètiques i mentals. Els representants dels treballadors van més enllà i destaquen que les mentals “poden generar depressió, trastorns obsessius, paranoia, trastorns del son, estres posttraumàtic, pànic, agorafòbia… i ocasionar el col·lapse mental, precisar medicació de per vida i empènyer a les víctimes a les drogodependències i al suïcidi”.