Els Tribunals revoquen la sentència que obligava Uralita a indemnitzar veïns de Cerdanyola

L'Audiència de Madrid ha revocat la sentència que va condemnar a Uralita a indemnitzar amb 3.918.594 euros a mig centenar veïns de Cerdanyola i Ripollet pels danys derivats de l'exposició a la pols d'amiant generat en una fàbrica de l'empresa. L'Audiència provincial considera que els fets han prescrit i revoca una sentència de juliol de 2010 que beneficiava 45 veïns de la zona.

La secció novena de l'Audiència madrilenya ha estimat el recurs d'apel·lació presentat per Uralita contra aquesta sentència del jutjat d'instrucció número 46 de Madrid, que en 2010 va considerar que la causa dels patiments dels demandants, o dels seus familiars morts, era l'activitat industrial realitzada des de 1907 en la factoria d'Uralita.

Aquella sentència va ser pionera perquè per primera vegada no es tractava d'empleats de la fàbrica, sinó de 45 veïns que vivien en els seus voltants i que, segons la resolució judicial, sofrien malalties que eren producte del contacte que havien mantingut diàriament amb l'amiant que utilitzava Uralita per fabricar els seus materials.

Ara, segons informen les agències EFE i Europa Press, l'Audiència madrilenya ha revocat la resolució judicial per estimar l'excepció de prescripció de les accions deduïdes i, en conseqüència, desestimar la demanda inicial del procediment impulsat pels veïns.

En la resolució, l'Audiència exposa que "la totalitat de les accions de responsabilitat extracontractual exercitades amb la demanda es trobaven prescrites en el moment de presentació de la demanda".

La sentència de 2010, dictada pel jutjat de Primera Instància número 46 de Madrid, considerava acreditada “la relació de causalitat entre l’activitat industrial realitzada en la factoria d’Uralita i la generació de condicions suficients i necessàries per a un ambient contaminant en el que haurien de sorgir patologies pulmonars en la població circumdant a la fàbrica o familiars dels treballadors”.

Segons aquella sentència, els mitjans de transmissió que van causar les malalties dels demandants abastien des de les emissions de la fàbrica en forma de pols d’amiant, la manipulació de les robes dels treballadors, per part dels seus familiars en els seus domicilis, i la contaminació derivada de degradació de dipòsits de residus de la pròpia activitat industrial. La sentència també indicava que, malgrat els efectes nocius de l’amiant es van anar coneixent al llarg de la segona meitat del segle XX, Uralita va incòrrer en “un punt d’imprudència” que “no pot eximir-la” encara que “s’hagués ajustat a la normativa vigent i tot i les mesures de prevenció i inversions”.

Les indemnitzacions atorgades anaven des d’un màxim de 470.755 euros a un mínim de 43.078 euros pels danys físics i morals provocats.