Els Xiscnèfils fan 30 anys amb la mateixa qualitat de sempre i més públic que mai

Més de 900 pel·lícules de totes les èpoques, tots els continents i sempre amb segell de qualitat i en versió original. Milers de persones que cada any passen per la platea de l’Ateneu per gaudir del cinema i 700 socis en l’actualitat. Aquest és el principal llegat construït pels Xiscnèfils al llarg dels últims 30 anys. Aquest 2024 estan d’aniversari. Celebrem-ho!!

La Xarxa Interactiva SocioCultural (XISC) va ser una entitat nascuda a la nostra ciutat a cavall de les dècades dels 80 i 90 del segle passat amb la voluntat de fomentar el diàleg entre cultures. La guerra de Bòsnia i la necessitat d’acollir persones refugiades va ser una de les primeres tasques que va impulsar, al temps que es feien xerrades i col·loquis sobre altres cultures i països.

Una de les vocalies que va impulsar la XISC va ser la de cinema i al 1994 això va generar el naixement del cineclub Xiscnèfils, recollint l’exemple del grup de l’antic Casal Parroquial i les projeccions que s’havien fet als primers anys de l’Ateneu. Al 1995, els Xiscnèfils ja s’havien adherit a la Federació Catalana de Cine-Clubs i, a poc a poc, van agafar volada mentre les activitats de l’entitat mare, la XISC, anaven minvant.

Criteris de qualitat que segueixen vigents: autors, català, independents, versió original...

Aquelles primeres projeccions tenien un objectiu que és plenament vigent: oferir un servei a la ciutadania amb un cinema de qualitat. Jordi Mena, un dels fundadors, explica que aquells criteris de cinema d’autor, cinema català, cinema independent i cinema en versió original -superant els hàbits del públic de la ciutat acostumat al doblatge- continuen dempeus.

La cohabitació amb l’aleshores cinema Kursaal -després cinemes El Punt- va ser bona. La sala de Pere Sallent s’ocupava del cinema més comercial i els Xiscnèfils del conegut com cinema d’autor -posteriorment, El Punt va obrir vetllades especials per aquest tipus de cinema-. Igualment es cohabitava amb el cineclub Fritz Lang, centrat en el campus de la UAB.

De la mateixa manera, des del principi els Xiscnèfils van tenir la voluntat de fer xarxa amb les altres entitats de Cerdanyola i d’aquí les col·laboracions amb aniversaris d’associacions -com el cicle de pel·lícules de Carlos Saura (Bodas de sangre, Carmen i Flamenco) durant el 25è aniversari de la Casa de Andalucía- o el teixit social de la ciutat -amb projeccions especials commemorant el Dia de les Dones, per exemple.

Una d’aquestes col·laboracions, amb l’Afocer, va donar lloc al festival de cinema i la imatge que, amb el nom de Cerdanyola Va de Cine, es va impulsar al 1999 com a part de la programació del Fòrum Universal de les Cultures que va néixer a Barcelona. En aquest marc, els Xiscnèfils van organitzar diverses edicions d’un festival de curtmetratges amb el nom del crític i historiador del cinema Miquel Porter i Moix, que va assistir a aquells certàmens.

Dels cicles a l'actualitat: més de 900 pel·lícules de tots els continents i 700 socis...

Inicialment, els Xiscnèfils organitzaven la seva programació per cicles, ja fossin destinats a un director, a una temàtica o a una cinematografia concreta, però ja fa anys que han abandonat aquest model per aconseguir la màxima actualitat en la seva oferta, fins el punt que és habitual que alguns dels llargmetratges més guardonats en la temporada de premsi es projecten coincidint amb aquells guardons -ha estat el cas de Creatura als Gaudí o de Robot Dreams o 20.000 especies de abejas als Goya, per exemple-.

Els grans noms de la cinematografia universal s’han programat a Cerdanyola. Des d'Orson Welles a Woody Allen, des de Ken Loach a Pedro Almodóvar o des de pel·lícules japoneses a brasileres, des de llargmetratges francesos a egipcis. Mariví Martínez, secretària del cineclub Xiscnèfils, explica que s’han projectat més de 900 pel·lícules en aquestes tres dècades i sempre sense que el criteri d’exhibició fos comercial, sinó de qualitat.

Malgrat aquesta premissa de no buscar la comercialitat, el cineclub ha passat de tenir aforaments de 20 o 30 persones per sessió durant els primers anys a pujar a 200 persones de mitjana aquest 2024. L’any passat els Xiscnèfils van reunir 5.936 persones a l’Ateneu.

Això, unit al fet que després de la pandèmia es va impulsar una campanya de captació de socis que ja puja a 700 persones, els ha permès consolidar una autonomia financera que ha permès superar etapes complicades i que faci anys que no demanin augmentar el conveni amb l’Ajuntament, tot i l’augment de costos que es puguin generar.

En continu canvi amb la certesa que el cinema mai no morirà...

Un altre canvi ha estat el tecnològic. Pere Roca, un dels xiscnèfils que s’encarrega de les projeccions, explica que s’ha passat d’un projector de cinema amb pel·lícules en bobina que requeria de la participació d’un especialista professional a projeccions digitals, per Blue Ray, que tenen alta qualitat d’imatge i d’audio sense requerir el projeccionista professional.

El cineclub continua buscant millorar la seva fórmula. Així, han avançat l’horari de projeccions i això també ha tingut un impacte positiu en el creixement de públic, al temps que es va incorporant públic jove, fet que veuen com un dels reptes del cinema: que públic acostumat a veure pel·lícules via plataformes en pantalla petita, fins i tot la del mòbil, gaudeixi del cinema en pantalla gran a les fosques i envoltat d’altres persones.

Una litúrgia que els Xiscnèfils creuen que mai no morirà. Potser serà per a més minories, assegura Jordi Mena, però sempre hi haurà qui vulgui veure una pel·lícula tancat en una sala, a les fosques, sense crispetes ni mòbils. Mena remarca que això “és una màgia que mai desapareixerà”.

Pròximament a la pantalla de l'Ateneu...

El cineclub segueix projectant el bo i millor del cinema actual. Les pròximes projeccions seran les de Les bones companyies, de Sílvia Munt, aquest 7 de març, i formant part de la commemoració del 8M a Cerdanyola; de Perfect Days, de Wim Wenders el 14 de març; d’Anatomia de una caída, de Justine Triet, el 21 de març: de Scrapper, de Charlotte Regan el 4 d’abril; i de Fallen Leaves, d’Aki Kaurismäki, l’11 d’abril.

Paral·lelament, l’entitat segueix programant altres iniciatives, des de xerrades i col·loquis sobre temàtica cinematogràfica a sortides, com la que realitzaran pròximament al Museu del Cinema de Girona.

Quan Cerdanyola segueix plorant la desaparició dels cinemes El Punt, quan sales com recentment les històriques Comèdia de Barcelona segueixen tancant, els Xiscnèfils no només resisteixen com si fossin l’aldea gala d’Astèrix sinó que creixen conquerint nous públics. Serà per alguna cosa. I agrair la intervenció de la divinitat. Així, que, com diria Trueba: “gràcies, mister Wilder”.