Emocionat record a les dues mestres de La Sínia mortes aquest curs

Des de l’enyorança i la melangia, amb tendresa i molta estima recordava ahir la comunitat educativa del centre a la Carme Barrera i la Carme Serrano.

La seva família, professors, alumnes i famílies, a més dels seus amics, van voler retre homenatge a dues dones amb una llarga trajectòria a l’escola marcada pel seu compromís amb l’ensenyament, els valors i les idees. La Carme Barrera i la Carme Serrano eren dues dones amb convicció, professionalitat, generoses i solidàries. Així la definien algunes de les persones més properes a elles; aquells que van compartir part de la seva vida dins i fora de l’escola.

Una olivera recordarà a partir d’ara a la Carme Serrano a l’edifici de primària mentre que al pati de la torre del parvulari una caseta de fusta servirà per mantenir viu el record de la Carme Barrera. El director de l’escola La Sínia, Xavi Devesa, ho explicava tot recordant a les seves dues companyes que, segons assegura, van dedicar bona part de les seves vides als seus alumnes, als seus nens.

L’acte comptava amb la presència dels marits i fills de les dues mestres. El marit de la Carme Serrano, Toni Soler, amb serenitat però molta emoció continguda va demanar que es recordés a les dues Carmes “per allò que ens van donar, per com van ser, per la seva solidaritat, el seu compromís i la seva generositat”.

La Carme Serrano, assegurava, sempre havia volgut ser mestra perquè, entre d’altres qüestions, tenia el ple convenciment “que des de l’escola es podia fer un món millor, que es podia ajudar a les persones, sempre des del pragmatisme”. “La Sínia ha estat la seva escola, una part important del seu projecte vital i on ha dedicat part de les seves millors energies”, afegia.

Els seus noms estaran sempre units al de l'escola La Sínia

En nom dels dos fills de les desaparegudes, un exlumne de l’escola La Sínia, assegurava que el cicle vital de la Carme Serrano i la Carme Barrera s’ha acabat “però queda el seu entranyable record”; un record que “passarà de la melangia a la gratitud i de la tristor a l’alegria”. En el seu discurs, destacava l’actitud compromesa de les dues Carmes amb l’escola i la societat on vivien; els seus tarannàs afectuosos i agradables; i, sobretot, la capacitat d’escolta de dues dones els noms de les quals “sempre aniran units al de l’Escola La Sínia”.

“Eren unes dones amb conviccions potents i amb un somriure sempre a la cara”. Així les recordava Jordi Miró que, com amic personal d’elles, especialment de la Carme Barrera, tenia un record molt emocionat per a les dues mestres que, segons indicava, “transmetien força i confiança”.

També l’exalcaldessa de Cerdanyola, Cristina Real, es mostrava emocionada en parlar de la Carme Barrera i la Carme Serrano; “dues lluitadores i persones compromeses amb la societat” a les quals rendia el seu homenatge personal.

Ahir es tancava un cicle a l’escola La Sínia. La Carme Barrera i la Carme Serrano no tornaran mai més. La seva absència deixa dolor però també molts records, moments plens d’emocions, moments de converses i instants entranyables que perduraran en molts cors.

Els temps passarà però l’olivera i la caseta de fusta romandran a l’escola La Sínia com a símbol de la vocació, la convicció i el compromís de dues grans dones i dues grans professionals.