Empar Moliner defensa el bon periodisme com a gènere literari major
18 de febrer de 2011 a les 0:00
L'escriptora Empar Moliner va demostrar ahir la seva atracció mediàtica omplint la sala d'actes del Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) en una sessió del cicle Cafè amb lletres per presentar el seu últim treball, el recull de narracions curtes 'No hi ha terceres persones', però que es va convertir en una divertida i un pèl caòtica sessió sobre el món de la literatura en general.
La defensa del periodisme com a gènere literari major i del periodista com autor, la reivindicació de noms com els de Ryszard Kapuściński, Marguerite Yourcenar, Vladimir Nabokov i d'obres com Madame Bovary, les referències a l'allau de novel.les històriques, les dificultats d'escriure en català o les diferències irreconciliables entre traductors i autors van ser alguns dels temes que va abordar Empar Moliner en una hilarant i desordenada sessió del Cafè amb lletres cerdanyolenc.
No hi ha terceres persones, és l'últim llibre d'Empar Moliner on recopila 10 relats d’escenes quotidianes explicades amb sentit de l’humor i una bona dosi irònica, però del qual es va parlar poc ahir.
L'escriptora va fer un recorregut per alguns dels temes més punyents de la literatura actual, començant per la relació amb el periodisme. Moliner defensa el periodisme com a gènere literari i recorda la influència de noms com els de Tom Wolfe i els referents del nou periodisme nordamericà dels 60 i 70. Per a la mediàtica autora, aquelles obres van donar un tomb a la literatura contemporània. Per a Moliner, noms com el del periodista europeu Ryszard Kapuściński demostren que el bon periodisme és un gènere literari major a l'alçada de qualsevol altre.
L'escriptora es mostra crítica amb el periodisme groc i sensacionalista, però també amb la cursilada que, assegura, es tolera en massa ocasions.
La moda de la història
Moliner també feia referència ahir a l'allau de novel.les històriques, una moda davant la que recomana llegir autors clàssics com Marguerite Yourcenar o Gore Vidal abans de caure en els supervendes actuals de més baixa qualitat literària. Empar Moliner creu que una de les raons per les quals molts escriptors catalans parlen del passat a les seves novel.les és per la dificultat d'atorgar versemblança als seus personatges i narracions. L'autora explica que en una narració actual és difícil fer versemblant un llibre on tots els personatges parlin català, cosa que no passa en les literatures de països amb llengües normalitzades.
Una altra de les dificultats del món literari que repassava ahir Moliner al Cafè amb Lletres és la d'assolir una bona traducció ja que requereix una adaptació que l'autor pot identificar com una traició. En aquest sentit, l'escriptora destaca a Vladimir Nabokov com a exemple d'autor i traductor brillant i de "generositat literària sense límit".
Empar Moliner també va fer referència a l'ús de l'humor a la seva obra, una de les seves principals característiques, però remarca que no és un fet buscat, sinó que flueix. Moliner remarca la importància de combinar emocions en una obra literària i destaca la necessitat d'un humor intel.ligent.
Pel que fa a les seves aparicions televisives que li han donat tanta popularitat, Empar Moliner va mostrar la seva admiració per Josep Cuní, periodista al que qualifica de "gran misteri al que fer callar és molt interessant".
La pròxima sessió del Cafè amb lletres serà la presentació d'Amor meva, premi Joanot Martorell 2010, a càrrec de la seva autora, Isabel-Clara Simó. Serà el dijous 3 de març al MAC-Can Domènech.
