Empat amarg del Cerdanyola Valles FC davant el Sant Feliu Sasserra

Inconsistent quan liderava la classificació, el futbol del Cerdanyola guanya crèdit a mida que disminueixen les seves possibilitats d’assolir l’ascens directe. Llàstima que la millora del seu joc no es tradueixi en millors resultats.

 

El minúscul i dur terreny de joc de Sant Feliu Sasserra no és el millor escenari per a floritures futbolístiques. Tot i així, i amb l’inconvenient afegit de disputar un partit sota fortes ratxes de vent, els verd-i-blancs van controlar el ritme de l’encontre durant la majoria dels 94 minuts i es van avançar amb un 0-2 que feia presagiar un desenllaç favorable per als homes de Quico Díaz.

Després d’un inici igualat, amb lleugera iniciativa verd-i-blanca, la primera oportunitat clara la va crear, al quart d’hora, el migcampista local Miki , en llançar una falta que José Manuel va refusar a còrner amb moltes dificultats. Sis minuts més tard, Sergio tenia l’oportunitat d’obrir el marcador amb una rematada que el porter local va refusar. Als vint-i-cinc minuts de partit, una combinació Josué - Roque - Víctor va permetre a aquest darrer batre la porteria de Sergio amb un xut de puntera que va entrar enganxat al pal dret, fent inútil l’estirada del porter local.

 

Només iniciat el segon acte, Ventas es va lesionar i la seva absència es va deixar sentir, generosa i eficaç com estava sent la tasca del migcampista cerdanyolenc. No obstant, els de Quico Díaz van ampliar el seu avantatge al quart d’hora de la represa, quan Roque va bombar l’esfèrica sobre la porteria local i Sergio (que en el temps de descompte de la primera part ja havia fet vista en una jugada innocent on la pilota va acabar estavellant-se en el travesser) va cometre una errada clamorosa quan ningú el pressionava, deixant que la pilota se li esmunyis entre les mans i entrés en la seva porteria. Va reaccionar aviat el Sant Feliu, en el llançament d’una falta en el frontal de l’àrea verd-i-blanca, que va rebotar en un defensor cerdanyolenc i va descol·locar  completament José Manuel. Per cert el porter del Cerdanyola ben poc treball havia tingut fins a l’aleshores. I quan faltaven menys d’un quart d’hora va arribar l’empat gràcies a un penal de Josué sobre Plata.  Carlitos va ser l’encarregat de transformar-lo i col·locar el definitiu 2 a 2 en marcador. En 13 minuts el Cerdanyola havia dilapidat la renda que tan merescudament havia aconseguit. I aquí es va acabar tot: cansat de tant esforç, tant vent i tanta pols, els jugadors d’un i d’altre equip van ser incapaços de cap altra acció remarcable.