En Bilos i na Betinin ensenyen casa seva, el ca n'Oliver de 2.300 anys

Jornades de portes obertes a les exposicions, visites teatralitzades al poblat, tallers de tècniques constructives, molta de pa o decoració de roba, guies per conèixer les excavacions que es fan o una sessió de comunicació amb miralls van ser algunes de les activitats amb què ca n’Oliver ha celebrat el Cap de Setmana Ibèric, dedicat en aquesta ocasió a la casa.

Joan Francès, director del Museu-Poblat Ibèric de ca n’Oliver, destaca que la casa és un element molt important ja que és de civilització, “el marc on es desenvolupa la vida”, i perquè genera el naixement dels poblats, de la vida comunitària.

La visita a la casa es feia amb guies d’excepció, na Betinin, una dona del poblat, i en Bilos, un dels guerrers de ca n’Oliver. Els dos expliquen que a ca n’Oliver hi havia cases molt diferents, per exemple amb més o menys estances, cosa que marcava la vida dels veïns, ja que suposava, per exemple, haver d’anar o no cada dia a per aigua. Els dos cerdanyolencs de fa 2,300 anys explicaven els més diversos aspectes de la vida al seu poblat, on i com vivien, els aspectes militars o què menjaven.

Un moment de la visita teatralitzada

Una de les activitats ja habituals al Cap de setmana ibèric és la comunicació amb miralls gràcies al reflex del sol. Normalment es feia amb el poblat de Les Maleses, a Montcada i Reixac, però aquesta vegada la comunicació es feia més lluny, amb el Jaciment del Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet. Joan Francès explica que la dels miralls, com altres tècniques, són sistemes de comunicació  coneguts des de l’antiguitat:

Un total de 25 jaciments arqueològics d’arreu de Catalunya participaven en aquesta edició del Cap de setmana ibèric just quan comença un any especial per al poblat cerdanyolenc perquè el 7 de novembre es compliran 20 anys de la represa de les excavacions a ca n’Oliver i a l’octubre vinent farà 10 anys de la creació del Museu.