Enric Gené ingressa a la Confraria Gastronòmica de l'Aigua

El cerdanyolenc, president de la FIHR – Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració - fou investit confrare en un acte solemne celebrat dissabte passat al teatre de Caldes de Malavella.

L’aigua, tot un símbol de salut i empenta per a Caldes de Malavella, ciutat termal per excel.lència, és també l’element que dóna vida una particular confraria que aplega el líquid element i la bona taula. Dissabte passat se celebrà l'onzena gala d'investidura dels nous confrares d'honor, de tal particular entitat. D’entre els tretze nous integrants de la confraria destaca el cerdanyolenc Enric Gené, president de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria i Restauració. L’acompanyaren com a nous confrares els televisius Mari Pau Huguet i Ramon Pellicer i la restauradora amb estrella Michelin, Mey Hofmann, que, com la resta, van rebre el barret, el medalló i la capa que els acredita com a membres d'aquesta confraria.

Enric Gené ha manifestat l’orgull que comporta per l’associació que presideix rebre la distinció de confrare de l’aigua, un element imprescindible per cuinar i, posteriorment, per acompanyar les viandes a taula.

La Confraria de l'aigua

El propòsit de la confraria és el de dur a terme un extens programa de conferències, xerrades i sessions d'estudi per a analitzar i donar a conèixer els diversos valors i aspectes de l'aigua i també desenvolupar aquesta labor en els centres d'ensenyament.
La Confraria Gastronòmica va crear en el 1997 el Premi Dr. Modest Furest i Roca, destinat a promocionar i divulgar la cultura de l'aigua. Amb aquest premi, la confraria va voler retre homenatge a la memòria del Doctor Modest Furest (1852 – 1938), que va néixer a Sant Pol de Mar i va estudiar en la Facultat de Medicina i Cirurgia de Barcelona, on es va llicenciar amb només 21 anys. Va exercir en distintes poblacions de Catalunya i, en la vila termal de Caldes de Malavella. Allí va descobrir el manantial Vichy Catalán, aigua que, al poc temps, en 1883, va ser declarada d'utilitat pública i que, des d'aleshores, és apreciada per les seves propietats terapèutiques i per les seves peculiars i extraordinàries característiques organolèptiques.