ERC vol que la UE forci a negociar els termes de la consulta

La secretària de Política Internacional d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i número 4 de la candidatura Esquerra pel Dret a Decidir en les eleccions europees, Elisabet Nebreda, aposta per una Unió econòmica, política i social en què Catalunya figuri com un Estat arran d'un procés democràtic, pacífic i inclusiu. Nebreda destacava aquest posicionament en la cloenda del cicle de xerrades 'Decidim Europa' organitzat per l'EMD de Bellaterra.

Elisabet Nebreda destaca que ERC vol portar, no només al Parlament Europeu sinó a tots els sectors i col.lectius del continent, el missatge d'un procés radicalment democràtic amb l'objectiu que la UE forci l'Estat espanyol a seure a negociar els termes de la consulta sobiranista i acatar els resultats que es desprenguin.

La dirigent d'Esquerra considera que el futur de Catalunya l'han de decidir els catalans, però es bo tenir el suport del Parlament europeu i assolir el reconeixement internacional com Estat. Nebreda remarca que la UE ha de tenir "una resposta i una solució a la independència de Catalunya i d'Escòcia".

La candidata d'ERC defensa que, fins ara, la UE no s'ha oposat a la independència de Catalunya ja que només hi ha hagut declaracions "decebedores" de membres de la Comissió Europea, però no de cap organisme ni, el que considera més important, de cap Estat membre. Per a Nebreda, "el seu silenci és una bona notícia" i, de fet, assegura que els Estats "ja treballen amb la hipòtesi d'una Catalunya independent", com demostraria l'existència d'un estudi econòmic fet a Alemanya sobre la viabilitat d'aquesta independència.

Elisabet Nebreda admet que la continuïtat a la UE no seria automàtica en cas d'independència, però remarca que, passat un període de transició breu i en un moment de debilitat de l'europeisme, "no té sentit dir No a 7 milions d'europeus que són europeistes".

La secretària de Política Internacional de la formació republicana indica que la ciutadania de Catalunya hauria de decidir en referèndum si vol continuar a la UE, però manifesta que aquesta pertanyença és positiva, tot i que cal treballar per una "Europa nova, més democràtica i social, al servei de la ciutadania" i no del món financer.

Més Unió política, econòmica i social

Nebreda defensa la necessitat de "reconectar amb l'Europa fundacional" de la Unió, "usurpada pels interessos del capital, els bancs i les grans corporacions" i capgirar una austeritat que ha generat empobriment i canviar-ho per activitat econòmica. La candidata assegura que, tot i les crítiques, "hi ha una Europa que funciona, la de la Carta de Drets Fonamentals, la del Corredor Mediterrani, la que combat l'abús dels monopolis o la que condemna la Llei de l'Avortament o la Doctrina Parot".

Davant d'això, ERC reclama una Unió política que avanci cap a una Europa federal amb un Parlament amb capacitat legislativa, una política exterior comuna o un president de la Comissió Europea elegit directament per la ciutadania i no de forma indirecta com passarà a partir d'ara. Altra Unió que es reclama és l'econòmica solucionant la crisi del deute, acabant amb les retallades i potenciant el creixement amb prioritat en la creació d'ocupació. Nebreda proposa avançar en una tercera Unió, la social, a partir d'un pacte europeu per la cohesió social, acordant un salari mínim europeu que eviti l'empobriment o lluitant contra l'homofòbia o la xenofòbia amb polítiques comunes que "acabin amb vergonyes com les de Lampedusa o Ceuta" on la candidata destaca que el model d'acollida de Catalunya pot servir com a referent europeu en matèria d'immigració.