Ernest Maragall: "estem vivint una segona transició"
27 de setembre de 2013 a les 14:09Maragall protagonitzava ahir a l’Ateneu la primera xerrada de NECat a la ciutat després de la seva presentació oficial durant la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, i l’acte de l’ofrena floral.
El president de Nova Esquerra Catalana (NECat), Ernest Maragall, assegurava ahir a Cerdanyola que “estem vivint una segona transició i per tant hem de crear estat nou, model productiu nou i sistema democràtic nou”.
Maragall, acompanyat pels representants locals del grup, Jordi Mena i Esther González, afirmava que els polítics han d’atendre i compartir el que consideren millor per als ciutadans en un moment en el que la política, més que mai, “necessita reflexió compartida, observació de la realitat que ens envolta i una certa llibertat d’esperit per afrontar una situació molt complexa”.
La solució, diu el màxim representant de la formació, passa per “la capacitat de donar resposta proporcionada i conjunta a tres qüestions que tenim plantejades: la qüestió nacional, la crisi econòmica i la regeneració democràtica”.
El mapa polític actual és obert i es troba en procés de recomposició, assenyala Maragall, i NECat vol participar d’aquest procés en el que s’ha de construir una nova realitat. Per a Ernest Maragall, no té cap sentit que Nova Esquerra Catalana es plantegi com a una sigla política més ja que consideren des de la formació “hem de ser capaços d’articular una gran força”, en la que es cobreixi un ampli espectre ideològic i que parteixi de la base d’acceptar que l’acord de tots ha de residir en podem dissentir i debatre. De fet, des de Nova Esquerra Catalana es plantegen, per exemple, que hauria de ser possible una candidatura unitària catalanista a les eleccions europees.
Per al president de NECat cal “una acció política més oberta i més flexible” però per aconseguir-ho són imprescindibles molt canvis i, sobretot, alternança i unió.
L'11 de setembre, acte polític destacat
Per a Ernest Maragall l’acte polític més important d’aquests darrers tres anys ha estat el de l’11 de setembre. Ara fa només uns dies que durant la celebració de la Diada “es va plasmar una realitat social”; “una realitat d’afirmació col·lectiva i compromís individual”. I ara, creu Maragall, hem de ser capaços “de passar de l’afirmació col·lectiva a la solució política real”, però això no és fàcil.
Des de Nova Esquerra Catalana consideren que aquest procés s’ha d’assolir ostentant, mantenint i ampliant “una determinada manera de fer”; sabent fer gestos des de la serenitat, el respecte i la recerca del diàleg. Fent, diu el dirigent, “una força tranquil·la” que expressi “una convicció clara”. Maragall afegeix que aquesta actitud es va demostrar amb fermesa i determinació davant del món l’11 de setembre passat.
Un dels representants locals de Nova Esquerra Catalana, Jordi Mena, explicava que el naixement d’aquest moviment està justificat per tres grans onades que s’han donat en els darrers temps: el 15M, el moviment contra les retallades i el desmantellament de l’Estat del Benestar i el moviment social de l’11 de setembre. Per a Mena aquestes tres onades han descol·locat als partits tradicionals i ara cal “una aposta per gaudir d’una esquerra aglutinadora que afronti els reptes del país”.
En aquest sentit, Esther González mostra la mà estesa a nivell general però també local a tots els partits polítics així com els moviments socials per treballar units “amb diàleg, lluita i valentia”, escoltant i donant resposta al que la ciutadania reclama.
Des de Nova Esquerra Catalana es mostren disposats a obrir a Cerdanyola espais comuns de reflexió i debat que permetin avançar cap a una nova realitat que faci possible i factible la regeneració democràtica.