Ernest Maragall recorda als joves que són la gran riquesa del país i poden canviar el futur

El conseller d'Educació de la Generalitat del 2006 al 2010, Ernest Maragall, ha fet una xerrada amb alumnes de 1er i 2on de Batxillerat de l'Institut Banús, en la qual s'ha parlat del present i futur de l'educació a Catalunya en uns moments en que tot just s'acaba d'aprovar al Congrés dels Diputats la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE).

Ernest Maragall, que creu que la LOMCE "pot suposar un pas enrere després de tos els avenços aconseguits en educació al país a més d'atemptar contra el català", ha parlat amb els estudiants de les qüestions que considera fonamentals en el debat educatiu actual: la relació entre formació i accés al treball; els centres en xarxa amb el seu entorn; la innovació pedagògica; l'accés universal a l'educació des de l'escola bressol; aprenentatge de llengües i tecnologies digitals i la formació del professorat.

El professorat és un dels pilars bàsics del sistema educatiu, i per això mateix Maragall estima imprescindible replantejar els estudis de Magisteri "perquè deixin de ser una possibilitat més en funció de les notes de tall d’accés a la universitat". Ernest Maragall creu que per exercir la funció docent "cal un alt grau de preparació acompanyat d’una veritable vocació i passió, ja que no es tracta d’una feina més pel grau de compromís i implicació que requereix".

Ernest Maragall explica que l’educació "és una realitat social que ve més enllà de l’estricta funció d’aprenentatge de continguts" i demana un esforç per aconseguir "la fusió de capacitats i possibilitats entre família i escola". Maragall no creu que el sistema educatiu hagi de substituir el paper educatiu de les famílies, "sinó ser capaç d’afegir quelcom de rellevant en el procés de formació personal dels alumnes".

Maragall creu que la recentment aprovada LOMCE suposa un pas enrere després d’anys d’avenços que han permès garantir l’educació pública i gratuïta dels 3 als 16 anys. Maragall assegura que des de la seva conselleria "es va intentar fugir de la centralització per donar més autonomia i llibertat als centres educatius, posant en valor als docents i deixant a l’administració un paper de mediador per garantir uns mínims comuns".

Ernest Maragall ha dit als joves presents que ells són "la més gran riquesa de Catalunya" i els va convidar a quedar-se al país per canviar el futur i fer-lo seu, "ja sigui militant en partits polítics o en moviments socials, però sempre des del compromís amb un món millor i més just". I els ha animat a estudiar, "a acabar el batxillerat, a fer formació professional no com alternativa de fracàs, sinó com alternativa conscient i enriquidora".

Ernest Maragall creu que molts dels mals de l’educació es deuen a que encara s’arrossega una concepció subsidiària de l’escola pública fruit de 40 anys de dictadura i espera que les noves generacions se’n adonin de la importància cabdal d’un bon sistema educatiu per la pervivència d’una societat i un país.