Es compleixen 30 anys de l’aprovació del Pla Especial de Protecció de la Serra de Collserola

De Collserola, actualment declarat com a Parc Natural, en formen part els municipis de Cerdanyola, Barcelona, Sant Cugat, Montcada i Reixac, Molins de Rei, El Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern amb més de 8 mil hectàrees en total.

Fa 30 anys que es va aprovar el Pla Especial de Protecció de la Serra de Collserola i el Consorci del Parc fa un balanç positiu de la gestió però destacant els molts reptes que encara resten pendents en la preservació d’aquest espai natural.

La Serra de Collserola va néixer com a un espai forestal a preservar en el Pla General Metropolità de 1976 establint així la base del futur Pla de Protecció que seria aprovat l’any 1987 amb la creació del Patronat Metropolità del Parc de Collserola, del qual en formaven part les 9 poblacions amb terme municipal a la serra.

Els inicis d’aquest pla, recorda el director-gerent de l’actual Consorci del Parc de Collserola, Marià Martí, no van ser fàcils. “Hi havia moltes friccions”, segons Martí, i dificultats per fer una gestió unificada cada ajuntament amb les seves competències delegades. Aquesta nova administració va ser rebuda amb una certa recança però passats els anys el director assegura que es van aconseguir superar les traves inicials i es va acabar harmonitzant la gestió del Parc.

Marià Martí fa una valoració molt positiva d’aquests 30 anys del Pla Especial de Protecció perquè ha estat una eina útil que encara avui en dia es fa servir, malgrat la necessitat de revisió i actualització. De fet, Martí considera que si Collserola ha estat declarada com a Parc Natural ha estat en bona part gràcies a la preservació que ha garantit aquest Pla.

Els problemes al Parc

En 30 anys les problemàtiques del parc han canviat força. En els inicis del Pla de Protecció ja parlàvem d’un parc amb una gran pressió de població al seu voltant amb més de 3 milions d’habitants. Preocupava especialment la invasió de vehicles en els camins forestals, el trial i el motocros en la serra i la previsible proliferació de grans àrees amb barbacoes com la de Can Coll. Aquests problemes, però, s’han aconseguint superar i el tipus de lleure ha canviat passant del lleure de costellada a un lleure molt més vinculat i respectuós amb al medi natural i la biodiversitat.

En aquests moments, explica Marià Martí, la pressió de població s’ha incrementat i també ho ha fet l’ús públic del parc. L’actitud incívica d’algunes ciclistes continua sent una preocupació i la construcció il·legal de barraques i horts marginals en la serra és una activitat il·legal contra la que costa lluitar. Marià Martí considera que no hi ha prou impuls des de les administracions locals que han exercir la disciplina urbanística com per mantenir a ratlla aquesta activitat i s’ha de trobar una solució que ja s’està treballant en el futur Pla de Protecció.

En aquests 30 anys els canvis també s’han experimentat en l’òrgan de gestió del parc ja que l’any 1999 s’extingeix el Patronat Metropolità i es crea el Consorci del Parc de Collserola amb la participació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i els 9 municipis amb territori al parc. L’últim canvi es produeix l’any 2010 quan es declara com a Parc Natural la Serra de Collserola i s’incorpora dins el Consorci la Generalitat de Catalunya el que obliga a redactar un nou Pla Especial.

Nou Pla de Protecció

Es preveu que al mes de gener de 2018 es pugui presentar a debat i participació ciutadana el primer esborrany d’aquest nou Pla. Marià Martí explica que els principals reptes seran: dimensionar l’òrgan de gestió d’acord amb les necessitats, crear una eina de gestió de la disciplina urbanística eficaç i dotar econòmicament d’acord amb els objectius del pla per poder-los complir. També és molt important la millora de l’ús públic i, en aquest sentit, Martí afirma que es necessiten agents de l’autoritat dins del parc i lleis i ordenances amb marc sancionador que permetin penalitzar les conductes incíviques, a més de tota la tasca de sensibilització i conscienciació que es pugui fer en paral·lel.

El director-gerent del Consorci creu que el nou Pla Especial de Protecció ha de ser menys determinista i més de criteris que s’han d’aplicar en funció de com evolucionen les coses. Aquest nou pla contemplarà la creació d’àrees tranquil·les amb especial preservació dels espais amb un valor ecològic més elevat, es crearà una xarxa de punts d’observació i itineraris destinada a l’ús públic i es pretén continuar treballant per activar les vores urbanes del Parc, entre moltes altres propostes que aviat es donaran a conèixer.