Es presenta el poemari pòstum d'Enric Piera

Els jardins de ca n'Ortadó van acollir l'acte de presentació del llibre "Poemari", obra pòstuma del cerdanyolenc Enric Piera, traspassat fa gairebé un any i editat per un grup d'amics.

A l'acte, salpebrat de poesia de la mà dels seus companys de Ramat de Pedres, es va recordar la figura d'Enric Piera, des del punt de vista literari, de compromís social i polític i també com a veí de Cerdanyola.                                        

El recull de poesies Poemari –Enric Piera Angelet-, té 89 pàgines i conté poemes escrits entre els anys 2011 i 2015 (Geografia ambigua: 2011; Galetes assortides:  2011; Producte interior brut: 2014; Amb un 6 i un 4 faig el meu retrat: 2015), i uns poemes dispersos de compromís polític.

Està prologat per Francesc Parcerisas, qui va ser professor seu en el Taller d'Escriptura a l'Ateneu Barcelonès. El disseny d'aquesta edició ha estat realitzat pel dissenyador Jordi Mascarell.

Els beneficis de la venda d'aquest poemari seran destinats íntegrament al menjador solidari Amics de Mossèn Rosell de Cerdanyola. A més, durant l'acte també es van subhastar entre els assistents, la portada emmarcada del llibre, per 120 euros, i un record de l'Enric que va ser adquirit per 25 euros.

Una persona especial i irrepetible

Enric Piera Angelet va néixer el 26 de maig del 1954 i la seva infantesa va transcórrer al barri del Pont Vell de Cerdanyola.

Va arrossegar problemes físics de naixement, que tal i com es descriu a la presentació de llibre va compensar "amb una habilitat prodigiosa per a la utilització de les paraules, i una bona memòria. Ja al col·legi, les seves redaccions estaven a anys llum de les dels companys de la seva edat. Aquesta capacitat el va portar a escriure poesia tota la seva vida."

La poesia de Piera té tocs d'autèntica genialitat, i d'una fina ironia i una magistral utilització del doble sentit de les paraules, així com d'un profund esperit crític amb el poder i les normes establertes. Així ho comenta Jordi Condal, del col·lectiu Ramat Pedres, qui, a més, remarca que era "un parauler".

La figura d'Enric Piera és molt coneguda a Cerdanyola, perquè era un veí estimat i habitual als carrers i a les tertúlies, i perquè sempre havia estat immers en activitats a favor de la defensa de les llibertats individuals i col·lectives. Amb aquesta motivació, ja de ben jove, va militar a l'esquerra antifranquista i més endavant va formar part de col·lectius favorables a la independència de Catalunya i en defensa de la llengua i la cultura catalanes (va participar activament a la consulta sobre la independència, formava part  d'Òmnium Cultural, de l'ANC-CxI, i anteriorment de Cerdanyola Decideix, Correllengua, etc.).

Tal i com s'indica al llibre i com es va recordar a l'acte l'Enric era una persona especial i irrepetible, amb una amplíssima cultura i curiositat, que realitzava cursos i activitats de disciplines noves i alternatives, i que es mantenia al corrent de l'actualitat del món del cinema, la música i la literatura. En aquest sentit, va ésser un viatger incansable, que va visitar moltes nacions d'aquest planeta, va conèixer indrets i cultures de tot arreu, raó per la qual va estimar encara més la seva terra.

Enric Piera va morir el 13 d'agost de 2015, després d'una llarga malaltia, que queda descrita al llarg dels seus darrers versos i reflexions; tal i com recorden els seus companys al llibre ara publicat "ens va deixar un vuit al cor, l'estelada sobre el taüt, i el poemari que ara teniu entre mans.

La regidora de Cultura, Helena Solà, va desgranar algunes anècdotes personals viscudes amb Piera que van provocar rialles i somriures còmplices del públic assistent.

Per  la seva banda, Jordi Sánchez, regidor a l'Ajuntament de Montcada i membre del col·lectiu Els Titoles, amb el que va col·laborar Enric Piera va fer un reconeixement a totes les persones que com ell tenen el seu propi criteri i tenen la capacitat de pensar, de fer-nos replantejar tot per ells mateixos amb ironia i sabent gestionar les seves pròpies contradiccions.