Esteve Pladevall, Medalla d'Honor per una tasca fructífera i extensa en el món de les sardanes
27 de juliol de 2009 a les 0:00"Esteve Pladevall és guardonat amb la Medalla d'Honor de la ciutat per la ""seva contribució de manera molt notòria i activa en la vida cultural i associativa de la nostra vila"". El jurat remarca que destaca considerablement ""per la seva tasca fructífera i extensa en el món de les sardanes"". A proposta del Consell Municipal de Cultura. "
Esteve Pladevall i Bolbena, neix a Cerdanyola el 23 de març del 1926, al carrer de Sant Ramon, a ca l'Andal, on els seus pares regentaven una botiga de queviures a l’anomenada Cerdanyola de Dalt.
En els anys obscurs de la postguerra una part del clergat va mantenir la flama de la cultura popular catalana anorreada en aquell temps per lleis i mesures repressores i a un aplec de sardanes, als començaments dels anys 40, organitzat per Acció Catòlica al Tibidabo Esteve Pladevall descobreix les sardanes com a element dinamitzador en aquells moments de la nostra identitat cultural.
A una casa del carrer de Santiago es reuneixen joves de la població per aprendre’n i posteriorment transmetre a altres persones aquests coneixements tant de ballar com l’art de comptar i repartir. En aquesta casa Esteve Pladevall passa d’alumne a ensenyant per les circumstàncies d’aquells temps foscos per la nostra cultura.
Al redós de la Parròquia es crea la Schola Cantorum formant-ne part de la mateixa, anys de romeries a Montserrat, Núria, Sant Iscle, Sant Medir, cantades i ballades de sardanes.
Participa a la fundació de la Societat Coral “Els Novells” adherits a la Federació de Cors d’en Clavé, assaigs al Bar Grau, caramelles per Pasqua.
Per motius familiars i laborals Esteve Pladevall es veu obligat a deixar aquestes activitats en les que hi participava. Però és temps d’escoltar la ràdio, audicions des del Teatre del Liceu, encara no sabem si es Wagnerià o Verdià, però podem certificar que molts dies a casa seva el vespre hi havia un respectuós silenci escoltant la Renata Tebaldi o en Sardinero.
A finals dels anys 70 torna a col·laborar amb l’Agrupació Sardanista recuperant les il·lusions i anhels d’anys de joventut. I a finals dels 80 s’incorpora activament a l’organització de l'Aplec de Cerdanyola i altres tasques que li encomanen fins a la data d’avui.
Dins del seu cap no solament sonen notes de cobla, també s’escolta una altra música, i per això a la seva jubilació s’incorpora a la Coral Cerdanyola fins a la seva dissolució, però com que no pot deixar la música, avui encara el trobareu a la Junta de l’Orquestra de Cambra de Cerdanyola.
Gràcies al mestratge de persones que estimaven la nostra nació i la identitat del nostre poble s’ha implicat i ha fet d’això una manera de ser i estimar Cerdanyola i el nostre país.