Èxit musical però sobretot de públic en el Festival de Blues més popular

Ningú no ho diria per com s’ha viscut, però aquest primer cap de setmana del Festival Blues de Cerdanyola ha estat l’aperitiu. El plat principal es suposa que arribarà a partir de divendres amb les estrelles internacionals. Però els primers dies del certamen han estat una autèntica festa de ciutat. La música ha estat important, els concerts han estat més que bons, però l’ingredient principal d’aquesta cuina ha estat la gent, gent que s’ha fet seu el festival més que mai. Una nova Festa Major.

El festival s’obria amb un entrant que ho tenia tot. Un escenari tant especial com el pati del Museu d’Art amb les Dames de Cerdanyola d’amfitriona; un concert amb un gran solista, el pianista Enma Fernández i una sòlida banda que funcionava com una màquina; i un repertori fonamentat en el millor del rock’n’roll i el boogie woogie; i un públic que volia passar-s’ho bé. I s’ho va passar pipa. Resultat: la inauguració ideal.

Ja ho havia avisat el mateix Enma Fernández uns minuts abans: venia a tocar pals tradicionals amb ganes que la gent gaudís de la seva música.

Fernández va entrar per la porta gran al festival. A l’igual que bona part del públic ho va fer per una porta petita plena de fantasia d’una de les animacions de carrer d’un certamen que ofereix més activitats que les musicals. Destaquen les infantils amb contacontes que fascinen als nens i els ensenyen a estimar la música i la lectura -poca broma- i espectacles que combinen elements tan aparentment contraposats com els clàssics germans Grimm i els irreverents Blues Brothers.

Un espectacle aquest a la mateixa biblioteca que acull diverses exposicions emmarcades en el festival com la del mateix autor del cartell d’aquesta vintinovena edició: un guitarrista en un moment de clímax musical,

Cartell que ens ha permès descobrir un artista cerdanyolenc, Pedro Villarejo, autor d’il·lustracions polifacètiques, des d’una estrella de rock a una àvia, però sempre amb una estima especial per la persona.

Perquè cada cop més el festival és pluridisciplinar. Sí, la música és el principal ingredient de la cuina del Blues de Cerdanyola, però no és l’únic. Pot ser per això la gent cada any se’l fa més seu al festival i segueix les petjades que condueixen als diferents racons del certamen fent entre tots el camí del Blues de Cerdanyola.

Amb comerços que obren portes, treuen la botiga al carrer, decoren aparadors i fan activitats per a la gent i novetats exitoses com aquest Blues al mercat que caldria consolidar. Nit de tapes per mostrar la qualitat de l’hostaleria local i del producte del mercat amb un Pla de les Alzines que s’estrena com escenari a repetir.

La resposta del públic ja estava. I els músics van estar a l’alçada. Fernando Rubio havia vingut amb els Ferroblues. Javier Teixidor amb Mermelada. Era al 1991 i eren referents del blues-rock espanyol. 28 anys després, les seves guitarres tornaven a enamorar. Rubio amb els Inner Demons; Teixidor amb la J.Teixi Band. Purito rocanrol, que diuen alguns que saben molt d’això.

I un altre ingredient. Aquest bàsic. Essencial. El cor del festival. El Blues als bars. 16 locals programen concerts. Ho fan aquest dies i la resta de l’any, superant mil obstacles. Aquest primer cap de setmana hem tastat en ells diferents estils i bandes; a l’aire lliure i a l’interior; sempre obrint el festival a la gent. Fent-lo encara més popular, Que d’això es tracta: de que la gent s’ho passi bé. A gaudir del que queda, què és molt.