Festa i Anartisme amb Chocadelia Internacional

La sala Mundo Caníbal acollirà demà un concert del grup Chocadelia Internacional. A partir de les 22h presentaran el seu nou disc, Anartismo y Chocadelia. El DJ Miguelito Superstar completarà la festa. L'entrada al concert costarà 8 euros.

Chocadelia Internacional és un projecte musical en el qual hi participen components de diversos grups com ara Fulanos, Discípulos de Otilia o La Fundación Tony Manero que es presenta de,à a la sala Mundo Caníbal.

El grup, definit com a col·lectiu d’agit-prop, neix a la Barcelona de finals del segle XX amb la intenció de reivindicar la cara més roquera, provocativa i polititzada del funk. Practiquen el què anomenen funcanrol, un gènere que beu de les fonts del funk psicodèlic dels 70s, de Parliament, Funkadelic, Bootsy, Bar-kays, etc., però que pel seu sò també està emparentat amb el hip-hop (Outkast, The Coup, The Rotos), l’elektro dels 80s (Afrika Bambaata, Jonzun Crew, Al Naafish), el rock alternatiu (Jon Spencer), i el punk (The Clash). L’univers de la Chocadelia, està fortament influenciat pels còmics underground americans i espanyols (Robert Crumb, Gallardo & Mediavilla), caracteritzat per un sentit de l’humor corrossiu i cínic que constantment qüestiona els rols sexuals, la figura de l’artista dins del sistema i la mercantilització de la cultura. Grup de tendència anarco-sexual-nu reivindica l’anartisme, una teoria político-cultural basada en el poder de la imaginació per construir una cultura lliure, independent de les multinacionals i de les tendències idiotitzants del capitalisme.

Anartismo i Chocadelia

El gener d’aquest any el grup ha editat el seu nou treball Anartismo & Chocadelia, on política i sexe es combinen per provocar l’oient, amb cançons com “Me enamoré de una nazi”, “Pégame” o “Me hago una paja y pienso en ti”. Funcanrol per a les ments reescalfades, joves desquiciats i anarco-comunistes del ritme.

Prèviament havien editat el treball Ranchory! (2003) i col·laborat en el cd d’homenatge ENLACE P-FUNK, de la revista Enlace funk, amb una versió de Parliament, “(Call my Baby) Pussycat.”