Final de partida, l’angoixa d’un món trastocat, acomiada la temporada teatral a l'Ateneu avui divendres

Final de partida, el clàssic de Samuel Beckett, en versió de Sergi Belbel, es veurà al teatre Ateneu  el 27 de maig, a les 20 h interpretat per Jordi Bosch, Jordi Boixaderas, Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón.

Final de partida, el clàssic de Samuel Beckett, en versió de Sergi Belbel, es veurà al teatre Ateneu el 27 de maig, a les 20 h interpretat per Jordi Bosch, Jordi Boixaderas, Jordi Banacolocha i Margarida Minguillón.

Final de Partida narra la història de quatre personatges que estan confinats en un espai tancat amb només dues finestres que connecten amb l’exterior. El muntatge s’emmarca en els anys cinquanta, després de la Segona Guerra Mundial i un entorn totalment devastat. Els dos protagonistes –interpretats per Jordi Bosch i Jordi Boixaderas– són un vell cec que no pot romandre dempeus i el seu servent, que no pot asseure’s. Es tracta de Hamm, un invàlid cec, i Clov, el seu servent, un home coix i hiperactiu. Passen el temps i discuteixen. Nagg i Nell (Banacolocha i Minguillon), vells progenitors de Hamm, que viuen dins de dos cubells d’escombraries, els acompanyen.

En el moment de la seva presentació al festival Temporada Alta, Sergi Belbel  confessava que per a ell, com autor, “Beckett, és Déu, li tinc adoració” i admet sentir-se privilegiat per  “redescobrir un gran del teatre amb una obra que ens interpel·la”. A més de dirigir Final de partida, Belbel s’ha fet càrrec d’una nova traducció del clàssic de Samuel Becket, autor d’altres grans obres del teatre universal com Esperant Godot.

Sergi Belbel va fer aquesta traducció en les setmanes més dures de la pandèmia, en ple confinament, i el dramaturg destaca que Final de partida parla d’una situació molt similar: personatges tancats en una habitació sense finestres “amb el món que s’ha trastocat”.

Teatre clàssic que mai no perd vigència ni lucidesa

El muntatge té com a precedent una representació que Jordi Bosch i Jordi Boixaderas van fer de Final de partida al 2005, amb direcció de Rosa Novell, i que es va fer durant únicament cinc funcions. Els dos actors, explica Bosch, volien tornar “a dir les paraules escrites per Becket, un autor especial al que no li havien de dir mai teatre del absurd”. En aquest sentit, Belbel explica que aquesta etiqueta està desfasada perquè Beckett “no és teatre de l’absurd, és teatre clàssic, que mai no perd vigència” i  un autor “ple de lucidesa que va preveure coses que en futur li van passar a la humanitat”. Així, Belbel explica que Becket escrivia Final de partida als anys 50 impactat per la II Guerra Mundial i la bomba atòmica d’Hiroshima i parla de qüestions com la sostenibilitat del medi ambient.

En aquest sentit, Jordi Boixaderas, destaca la vigència del text fins i tot més que en el moment de la seva escriptura o quan van fer el primer muntatge al 20025 perquè “ara la proximitat de la fi es sent més a prop que fa 16 anys perquè en l’actualitat es parla molt de l’extinció”

L’experiència viscuda amb la Covid-19 i conflictes bèl·lics com la invasió russa i consegüent guerra a Ucraïna donen un nou sentit a la història d’angoixa i desesperació del text de Beckett.

L’obra retrata la part petita de la humanitat, autoritària i poderosa que assisteix cega, immòbil i impassible a l’aniquilació de tot plegat, mentre l’altra part, els servents, segueixen acceptant i abonant estúpidament la situació. Al final, un raig d’esperança: Clov decideix abandonar el seu amo, i fer el seu propi camí, lluny i lliure d’aquell espai tancat sense futur.

Final de partida és una tragicomèdia que traspua el sentit de l’humor molt personal i tenyit de negre de Beckett, fet del qual Belbel diu que “no l’hem forçat, però tampoc l’hem esquivat” i en una obra en què un dels personatges conclou: “res no fa més gràcia que la desgracia”.

L’obra dirigida per Sergi Belbel es va estrenar l’any passat al Festival Temporada Alta. Es va dedicar a la memòria de Rosa Novell.

Entrades a la venda online a www.cerdanyola.cat/teatre

....................................

Foto David Ruano