Flavia Company: "amb Haru he tocat per primer cop la literatura"

Flavia Company afirmava al Cafè amb Lletres de Cerdanyola que amb Haru, la seva darrera novel·la, ha tocat per primera vegada la literatura i s'ha adonat que a la vida hem d'apuntar des del cor per encertar.

Haru, una novel·la que l'autora remarca que no pot tenir una sinopsi, ressegueix la vida d'una dona, Haru, des de la seva adolescència, quan orfe i sentint-se abandonada, entra en un dojo -una escola- on aprendrà tir amb arc i sobretot a viure la vida, fins la seva mort en un camí ple d’errades de les quals aprendre i que et porten a la plenitud, a ser el que ets. Un pròleg, cinc parts que aborden cinc etapes de la vida de Haru i un epíleg formen l’estructura d’una novel·la que és una historia i mil històries. 

Aquesta plenitud és la que considera Flavia Company que ha trobat amb Haru en la seva carrera literària ja que, després de 36 anys de carrera i prop de 40 obres de tot tipus de gèneres i estils, considera que per primer cop ha tocat la literatura. "El dia que vaig acabar d'escriure Haru em vaig posar a plorar d'una manera desconsolada i no ho vaig fer per quedar buida, sinó per plenitud", apunta Company que destaca que "vaig tenir l'absoluta certesa que havia tocat la literatura" i ja que la literatura és de tothom, Haru és un llibre que és de tots, una mena d'encàrrec rebut que "m'ha tocat perquè m'hi he dedicat 36 anys". Company indica que "Haru som tots, és un ésser humà que s'enfronta a les coses a les que ens enfrontem tots: a la por, al desig, a la supèrbia, a l'avarícia, a l'amor, a l'entusiasme, a la solitud, a la tristesa.... tots passem pel mateix". 

Company manifesta que a Haru ha arribat a que no es noti l'estil i subratlla la màgia de la novel·la en què hi ha la dificultat de trobar "una història explicada per ella mateixa sense que es noti la ma de l'autor". L'autora afegeix que no li interessen les novel·les difícils que no s'entenen, cosa que no passa al Quixot o Shakespeare que parlen de passions humans en el llenguatge planer de la seva època. 

Amb un llenguatge senzill i directe, Haru vehicula pensaments profunds i reflexions que són resultat de tota una vida.  Per a l'autora, una d'aquestes certeses és que ens passem la vida pensant que hem d'apuntar a una diada que està fora de nosaltres per tenir família, cotxe, hipoteca o segona residència quan hem d'apuntar al nostre interior i fins i tot aprendre a apuntar des del cor. "La diana és el cor però és per apuntar des del cor i si apuntes des del cor és impossible no encertar", afirma Company que remarca que "Haru fa diana perquè és veritat, no és real, és ficció, però és veritat". 

Flavia Company va introduir també la seva última obra, el poemari Yo significo algo, un autèntic complement de la lectura de Haru ja que la pròpia autora explica que és l'esquelet de Haru, "amb la mateixa línia, estat d'observació, meditació i recerca d'investigació, però sense ser ficció com Haru".

L'amor fora de mapa

La pròxima edició del Cafè amb lletres serà en una jornada especial, 10 de novembre, com un dels primers actes de la Festa de tardor de Sant Martí. Roc Casagran presentarà L'amor fora de mapa en una sessió especial amb la participació de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs i amb l'acompanyament de Borja Penalba i Mireia Vives que musicaran els poemes de cagaran que apareixen a la seva novel·la. Serà a les 19.30 hores a la Biblioteca Central.