Flor de Maig, 40 anys de serveis a les persones amb discapacitat d'aprenentatge

El Centre de Formació i Treball Flor de Maig compleix 40 anys al servei dels joves amb dificultats d’aprenentatge, fet que es celebrarà amb diversos actes lúdics i culturals. El primer d’ells, a l’Ateneu, amb dues conferències.

El Dr. Climent Giné, professor emèrit de la Universitat Ramon Llull, en la seva conferència “L’evolució al llarg de la història d’atenció escolar de les persones amb necessitats educatives específiques”, afirma que si bé és cert que s’ha avançat molt en el reconeixement del dret de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn en el desenvolupament, igualment s’ha de dir que queda molt camí per recórrer.

Giné també explica que amb el pas del temps s’ha anat evolucionant i s’ha produït un canvi de mirada. Un canvi que ha tingut tres grans models de tractament envers a aquest col·lectiu: un model assistencial, un model rehabilitador i un model educatiu. Un trànsit en el temps que significa un reconeixement de drets i, en particular, el dret a una vida de qualitat.

Un altre component d’aquest canvi de mirada es refereix que fonamentalment allò que importa són els contextos de vida d’aquestes persones, ja que no són tant importants les seves característiques individuals, sinó la riquesa d’oportunitats que podem oferir en els diversos contextos de vida, és a dir, la família, l’escola i, sobre tot, la comunitat amb la seva participació plena.

De la seva banda, l’ex Director General d’Ordenació Educativa i ex inspector d’Ensenyament, Blai Gasol, va impartir la conferència “Ensenyar i aprendre”, dos conceptes, per a ell, que cal diferenciar perquè sovint es barregen com si fossin la mateix cosa. I és que és evident que ensenyar és una cosa que correspon als docents, mentre que aprendre és una cosa individual de cadascun dels alumnes que segueix el seu procés.

Gasol també diu que perquè el professorat pugui ensenyar cal que s’acompleixin les següents condicions: conèixer els seus alumnes, programar què, com i quan s’ha d’ensenyar; un seguiment dels seus alumnes; gestionar l’aula i portar a terme una acció tutorial.

D’altra banda, també se sap que perquè es produeixi aprenentatge calen tot un seguit de requisits: motivació, atenció, comprensió, repetició des de diferents situacions, memorització i aplicació.

Pel que fa a l’escola, a ella se li demanen moltes coses, però ha de prioritzar i fer allò que si no fa, ningú no ho farà. Així doncs, cal que ofereixi, sobre tot, ensenyar a pensar, en un paraula, ha de saber crear el clima adient per fer que els alumnes contestin preguntes. És a dir, l’escola no ha de donar tantes respostes, sinó que ha de saber formular preguntes i fer pensar a l’alumnat.

També ha d’ensenyar a parlar, escoltar, a llegir i escriure, fomentar l’esforç i la responsabilitat personal, ser autònom i treballar en equip, afavorir l’autoestima i la solidaritat, a conviure i potenciar la creativitat, la imaginació, etc.

Finalment, Gasol explica que en un sistema educatiu nou hi ha tres elements fonaments: el currículum, el professorat i un tercer que és l’alumnat. Depenent què posem en el centre d’aquest nou sistema educatiu, el resultat, les conclusions seran diferents. Així doncs, si hi posem el currículum, caurem fàcilment en una escola segregadora. El professorat tampoc pot ser el centre, perquè porta cap al corporativisme, però si es posa als alumnes al centre anirem cap a l’escola inclusiva. Aquella escola que és capaç d’adaptar-se als seus alumnes i no a l’inrevés.

L’alcalde de la ciutat, Carles Escolà, destaca que Cerdanyola és una ciutat coneguda per diverses raons: per acollir la Universitat Autònoma, el Sincrotró, per celebrar festivals internacionals, etc., però també per ho és pels seus centres d’educació, especialment pel centre de formació i treball Flor de Maig i la seva tasca. Una tasca imprescindible per fer d’aquesta una societat més justa, solidària i igualitària.