Forcades i Oliveres impulsen el Procés Constituent a Cerdanyola

Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, impulsors del Procés Constituent van fer ahir vespre, a la Plaça de l’Abat Oliba, el seu acte de presentació a la nostra ciutat.

Un procés que vol impedir, segons Arcadi Oliveres, que la divisió entre les forces d’esquerres doni el poder a d’altres no majoritàries i que pretén crear, de cara a les eleccions catalanes del 2016, una sola candidatura tot proposant una integració des de tots els moviments socials, inclosos els partits d’esquerra, per tal de canviar l’actual societat capitalista.

Com a economista, Oliveres proposa diversos canvis. El primer, referent a l’estat del benestar, és a dir, que els ciutadans puguin viure d’una manera digna. Pel que fa a l’atur, proposa repartir el treball existent, aprovar la llei de dependència que permeti reconèixer la feina d’aquelles persones cuidadores, anticipar i no retardar les jubilacions i reduir les jornades laborals.

Arcadi Oliveres sosté que l’estat del benestar ha minvat per dues raons: o bé, perquè no té ingressos suficients, o bé, perquè té despeses inadequades. I aquest és, segons ell, el cas de l’estat espanyol. En aquest sentit, sosté que si bé potser caldria apujar impostos en sectors com ara: l’impost de societats, l’impost del patrimoni o l’impost de successions, el gran problema que té l’estat és el gran frau fiscal existent i que es quantifica, segons el propi gremi d’inspectors d’hisenda, en 93.000 milions d’euros l’any. Segons aquests inspectors, els grans defraudadors són quatre grups de persones: els propis ciutadans amb un 25%. L’altra 75% s’atribueix a grans bancs (Banc Santander i Banc de Bilbao-Vizcaya), grans empreses (Google, Amazon i Samsung) i grans fortunes a través de les Sicav (Societats d’Inversió de Capital Variable).

Quant a les despeses inadequades, Oliveres considera lamentables, d’una banda, la despesa militar (amb 52 milions d’euros diaris) i, de l’altra, el rescat de bancs. Un rescat que, segons ell, el govern ho fa a través d’una gran mentida: salvar al clients, ja que aquests estan protegits per un instrument del Banc d’Espanya que no és d’altra que el Fons de Garantia de Dipòsits i que garanteix els primers 100.000 euros que tinguem a l’entitat.

Davant aquesta situació, des del Procés Constituent proposen una Banca Ètica que sigui transparent i amb finalitats positives: generació de feina, educació i cultura i protecció del medi ambient.

Teresa Forcades, per la seva banda, és favorable a la iniciativa privada i a l’empresa, va mostrar el seu rebuig al negoci capitalista i considera una fal·làcia parlar de llibertat dintre del capitalisme, perquè una característica d’aquest és la supeditació del món polític al poder econòmic. A tall d’exemple, Forcades va parlar del brot de grip A de l’any 2009 i el paper dels governs i les autoritats sanitàries del moment, les quals, i davant d’una situació d’alerta mundial, van prioritzar el negoci de quatre companyies per davant de la vida de milions de persones.

La religiosa també critica l’anomenat “màxim benefici”, ja que supedita l’èxit d’una empresa als guanys encara que sigui passant per sobre dels drets laborals i ambientals. Forcades insisteix que aquesta filosofia considera la capacitat de treball d’una persona com a com una mercaderia més sense tenir en compte la dignitat de la persona.

Forcades va demanar la participació i la implicació des d’abaix, perquè és des d’aquí on "s’han produït els majors canvis" en la història.