Fusionant dues cultures i dos instruments: la trikitixa basca de Kepa Junkera i l’arpa mediterrània de Josep Maria Ribelles

No hi cabia ningú més. Totes les cadires estaven plenes; i també les escales del jardí de ca n'Ortadó. La presentació de l’últim disc de l’arpista local Josep-Maria Ribelles, Enllà, va ser una gran nit de música popular amb el luxe de comptar amb la presència de Kepa Junkera, un dels grans referents de la música tradicional. I un autèntic showman al damunt d’un escenari.

El virtuosisme de Kepa Junkera amb la trikitixa, un acordió diatònic, és més que conegut des dels seus inicis a Oskorri, llegendària banda que des dels anys 70 fins el seu comiat ara fa tres anys ha estat un dels puntals de la música popular basca, fins als seus últims treballs, un d’ells, Foc, dedicat a les músiques dels Països Catalans. Junkera ha col·laborat amb el bo i millor de la música popular mundial, des de The Chieftains a Caetano Veloso, i s’ha destacat com un renovador de la música tradicional absorbint músiques de diferents cultures per deixar la seva empremta personal.

“La música em permet sentir-me part d’altres cultures”, apunta Junkera, en el cas de Foc “la vostra” i destaca que s’ha de potenciar la personalitat de cada música popular. Per a Kepa Junkera, la possibilitat de sentir cants de La Seu amb la veu d’Arnau Obiols, percussionista a la resta del concert d’aquest diumenge d’Artpegi, o temes tradicionals com El Pardal o El Rossinyol amb els Ballaveu Patricia Garcia i Xavi Rota com a vocalistes, és una oportunitat única. El trikilari insisteix “la personalitat única de les veus” de cada cultura s’ha de potenciar i no seguir l’aposta creixen “per la uniformació i la globalització”.

És en aquest diàleg cultural com arriba a la col·laboració amb el cerdanyolenc Josep-Maria Ribelles. Diàleg de músiques basca i mediterrània i de dos instruments tant diferents com la trikitixa i l’arpa, un instrument “bellíssim i delicat del que estic enamorat”, però que l’obliga a adaptar la manera de tocar el seu triki. La seva primera col·laboració va ser al primer disc de Ribelles, Ondines ballen, i ara a Enllà, ha anat més en profunditat, apostant per la fusió del treball dels dos músics i assumint Junkera la producció. Ribelles explica que Enllà ha anat creixent des de les melodies que anava creant amb l'arpa i li enviava al Kepa, que "començava a experimentar amb percussions i trikis, creant textures i colors que donen com a resultat un disc força sorprenent, molt diferent a les produccions de música amb arpa que es fan a Europa i que potser s'acabarà d'entendre plenament d'aquí uns anys". Una aposta la de Junkera per amarar-se de la música del Mediterrani –com al 2013 ho va fer de la gallega amb el disc Galiza- que arriba al seu punt culminant amb Foc i que continuarà amb un nou disc amb la Cobla Sant Jordi.

Aquestes col·laboracions i aquest univers musical de fusió creixentment enriquidora van deixar la seva petjada al concert de Cerdanyola d’aquest diumenge al cicle Artpegi. Música als museus. Junkera i Ribelles protagonitzaven el recital acompanyats pel percussionista lleidatà Arnau Obiols, músic jazzístic que aposta també per la revisió de les músiques tradicionals, amb la col·laboració dels Ballaveu, com a cantants, però també ballarins i fins i tot percussionistes, i un fi de festa amb la participació de fins a mitja dotxena d'arpistes diferents.

A més, van comptar amb les espontànies aportacions de quatre nens que va fer pujar a l’escenari per tocar la matraca o els cascavells convidats per un Junkera en constant diàleg amb un públic que es posa a la butxaca perquè apunta, “m’ha d’ajudar a crear”. Cada concert és únic, repeteix el trikilari, cada actuació és “un repte, una emoció, una energia diferent”.