'Gambit de dama', testimoni del terror i de la seva sortida

Patir violència en la pròpia parella, afrontar-la i sortir-se’n és l’experiència vital de la Francesca Babí. El que ella ha passat no és malauradament cap novetat perquè són moltes les dones que pateixen violència psicològica o física, molt sovint, d’ambdues menes, en el seu matrimoni. Escriure la pròpia experiència ha estat la catarsi de la Francesca Babí, resultant-ne el llibre Gambit de dama. Ahir al vespre i a la biblioteca de ca n’Altimira el grup de dones feministes del Safareig organitzaven la presentació de l’obra, en el marc de les activitats previstes a l’entorn del Dia Internacional contra la violència vers les dones, que s’escaurà el 25 de novembre.

Néixer dona

Mercè Garreta, coordinadora del Servei d'Atenció a la Dona que gestiona El Safareig, va presentar l’escriptora destacant que la seva experiència, relatada en el llibre, serveix per a tombar alguns tòpics existents sobre la violència vers les dones. La Francesca prové d’una classe mitjana alta, amb recursos per viure folgadament. La situació de violència psicològica viscuda per Babí demostra que qualsevol dona, sigui quina sigui la seva extracció social, pot ser maltractada. Per a Garreta la culpa de patir la violència cal buscar-la en el fet de néixer dona. Aquest fet biològic comporta un ordenament social en el qual la dona és educada per fer feliços als altres, fer feliç la família, els fills i el marit. Fins que un dia a la dona li cau la bena dels ulls i es replanteja quina mena de vida du i com alguns violents la maltracten, anorreant-la, cercant la seva anul·lació total.

És a partir d’aquí quan la dona ha de viure etapes molt dures i difícils, com cercar ajuda externa d’especialistes. El procés del trencament, de la separació, és el del desprestigi per part de l’entorn on viu, i en el pitjor dels casos, l’escenari on pateix la violència psicològica i no poques vegades física amb resultats fatals, per part del seu company. La tercera etapa és la de la recuperació de la pròpia autoestima, necessària per tirar endavant en la vida.

Demanar ajuda

Mercé Garreta va remarcar que les dones demanen ajuda per afrontar situacions traumàtiques, com el patiment de la violència domèstica amb la consegüent separació i inici d’una nova etapa de la vida. No és el cas dels homes, que no se’n surten a l’hora d’afrontar situacions de trencament. És quan saben que la separació està en marxa quan els envaeix la por de quedar-se sols, reaccionant amb l’atac a la dona. Si les dones, a través dels moviments feministes, van afrontar aquests temes, els homes també han de reflexionar treballant perquè desaparegui la cultura de l’agressió en benefici del diàleg pacífic.

Viure aterrida

Francesca Babí va explicar la seva experiència de dona maltractada, no pas físicament sinó psicològicament. Una situació que se li feu evident quan s’adonà que patia molta por, que vivia en una situació de pànic permanent. A partir d’aquest moment es quan comença el seu calvari – narrat en el llibre – amb el final feliç de sortir-se’n del tot. Això sí, patint l’hostilitat de l’entorn més proper, l’interès malsà d’alguns professionals que només busquen el benefici propi, i les inevitables topades amb una justícia que dóna fe de versemblança a l’home i difícilment accepta el que diuen les dones. Afortunadament la situació canvia. Poc a poc, però canvia.

Babí va destacar la importància de comptar amb un bon ajut de professionals del sector públic. L’equip d’atenció a la dona de l’Ajuntament de Barcelona, primer, i el Safareig, després, han estat els puntals de referència de la Francesca per superar la seva situació.

Sempre a punt pel Príncep Blau

Tant Francesca Babí com Mercè Garreta van mostrar la seva preocupació per la creixent assumpció entre les dones més joves d’un rol sotmès a la figura masculina. N’hi ha que cerquen un “príncep blau” que les mantingui, assumint quedar-se a casa posant-se maques per quan ell arribi. Garreta ho resumia citant un fragment d’una cançó d’Amaral: “sin tí no soy nada”. Davant d’aquesta realitat proposen que les dones mai no deixin de treballar i siguin independents econòmicament, capaces d’afrontar qualsevol situació que es presenti.

El llibre de Francesca Babí és la venda al local del Safareig, a un preu de 12 euros. Els beneficis que se’n treguin es destinaran íntegrament a una casa d’acollida per dones, segons desig exprés de l’autora.