GAT Teatre, quatre dècades de passió per la cultura i els escenaris

Un dia de 1976 dos veïns es van trobar en un ascensor. Va sorgir una pregunta: "T'agrada el teatre?". La resposta ha donat pas a una intensa aventura cultural de 40 anys amb més de 60 espectacles i la participació de centenars de persones.

Antonio Ortega i Daniel Claramunt van ser els protagonistes d'aquest diàleg que va donar pas a la creació del Grup Artístic Teatral, el GAT Teatre, que celebra enguany quatre dècades d'amor pels escenaris i passió per la cultura. Al llarg d'aquestes quatre dècades, prop de 300 persones han col·laborat amb la veterana companyia que ha posat en marxa uns 60 espectacles diferents que inclouen tot tipus de gèneres i que fan un recorregut per bona part de la història d'una de les arts més universals.

Amb el Casal Parroquial -fins el seu enderroc al 1995- i l'Ateneu com a escenaris principals, el GAT ha portat a les taules d'un teatre drames i comèdies, textos clàssics i contemporanis, i autors tan destacats i heterogenis com William Shakespeare ("Molt soroll per a no res"), Àngel Guimerà ("Terra Baixa"),  Pedro Muñoz Seca ("La venganza de Don Mendo"), Josep Maria de Sagarra ("L'hostal de la Glòria"), J.B. Priestley ("El temps i els Conway"), Alejandro Casona ("La dama del alba"), Arthur Miller ("Panorama desde el puente"), Yasmina Reza ("Un déu carnisser"), Neil Simon ("Rumors") o, de forma tradicional quasi cada Nadal, "Els Pastorets" de Folch i Torres, entre molts altres.

Però si els integrants del GAT Teatre recorden amb especial emoció algun espectacle, potser és "Crònica d'una esperança", del qual destaquen que va ser la primera adaptació al català que es va fer del "Diari d'Anna Frank", amb un text de Rafael Aguilar que va dirigir Francesc Vilaró. L'estrena va comptar amb la presència de Miep Gies, la secretària d'Otto Frank que va aconseguir salvar de mans nazis el manuscrit original de la jove holandesa, un dels textos més llegits de la història. 

La representació de l'antimilitarista "Escuadra hacia la muerte" d'Alfonso Sastre, amb la policia comprovant que les armes no es podien carregar de debó, o la celebració del concurs de teatre infantil, amb figures de l'alçada Mary Santpere o Fabià Puigserver fent de jurat, són altres de les fites d'un grup de comediants que afirmen que 40 anys després continuen al peu del canó perquè asseguren que el teatre és tan addictiu com una droga, un autèntic verí que si t'enganxa no podràs deixar. Lluís Tusell explica que per això el GAT Teatre continuarà molts anys més, tot i que en algun cas els ha portat problemes de família, però tantes satisfaccions que segueixen pensant nous projectes com la possibilitat de fer ràdioteatre a l'emissora local i mantenir les reivindicacions de sempre: espais i temps perquè moltes vegades estrenen l'obra sense poder fer un assaig general a l'escenari en què es representarà i en les condicions en què s'estrenarà.

"Petits crims conjugals" obria el 5 de març les activitats commemoratives de l'aniversari que seguiran amb "Carnaval", de Jordi Galceran (15 de maig), "Revisió Anual", d'una Montserrat Cornet que assistirà a l'actuació del 2 de juliol, i "Taxi", de Ray Cooney, al mes d'octubre, a més de la recuperació de Els Pastorets al desembre. Una gran festa teatral a la plaça de l'abat Oliba el 3 de juliol amb representacions, tallers, exposicions i les actuacions d'altres entitats culminarà les activitats per celebrar 40 anys d'amor al teatre.