Gran part de la població metropolitana viu en entorns amb una oferta excessiva d’aliments poc saludables

La jornada Els camins de l’alimentació organitzada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha presentat algunes de les darreres recerques fetes a la metròpolis en matèria de distribució i comercialització alimentària elaborades per l’Institut Metròpoli i l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).

Les recerques realitzades indiquen que el sistema alimentari metropolità presenta situacions que no només agreugen les desigualtats entre sectors de la població, sinó que també accentuen l’emergència climàtica en què es troba el territori metropolità. La creixent dependència dels aliments importats de fora del territori i la falta d’aliments frescos no només es tradueix en una alimentació menys saludable, sinó que també augmenta de manera global els nivells d’emissions contaminants derivades del transport i la distribució.

El consum d’aliments no produïts al territori també fa augmentar la despesa energètica resultant de la conservació d’aliments, i una necessitat més gran d’embalatges per allargar-ne la vida útil contribueix a incrementar la quantitat de residus generats.

L’estudi Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals en l’àmbit de l’AMB, elaborat per l’Institut Metròpoli, proposa traçar un mapa del territori metropolità per orientar polítiques que redueixin desigualtats i emissions associades als patrons de consum.

Tal com s’especifica en aquest estudi, la disponibilitat, accessibilitat i assequibilitat dels aliments en el dia a dia de les persones influeixen directament en la seva dieta i la seva salut, ja que viure a prop de supermercats o botigues d’aliments frescos està relacionat amb hàbits alimentaris més bons i menys obesitat.

En el marc de la jornada també s’han presentat els indicadors de l’estudi Anticipar-se a les crisis alimentàries, elaborat per IDRA. L’informe planteja sis línies d’actuació estructural:

• Disseny d’un pla estratègic en tres fases per relocalitzar la producció i reforçar la resiliència.
• Constitució d’un Consell Alimentari Metropolità amb participació de la pagesia, els sindicats i les entitats socials.
• Política d’inversió verda que impulsi la logística elèctrica, el fred eficient i un banc públic de terres.
• Desplegament d’una xarxa de mercats majoristes de proximitat al Baix Llobregat, al Maresme i al Vallès per escurçar les cadenes de distribució i reduir emissions.
• Ús de la compra pública per garantir una demanda estable als productors locals i ecològics.
• Sistema avançat de traçabilitat en temps real que permeti conèixer l’origen, les pràctiques i la petjada ambiental dels aliments.