'Groc d'Índia', una novel·la del millor Isidre Grau

L’editor i crític Isidor Cònsul va ser anit molt contundent durant la presentació de Groc d’Índia, la darrera novel·la d’Isidre Grau. “Ens trobem, de bell nou, davant del millor Isidre Grau”, va destacar equiparant aquesta obra amb la gènesi de la nissaga literària Benavent-Trías, Els colors de l’aigua. Una obra citada per en Joan Josep Isern i compartida per Cònsul com una de les 6 millors que han obtingut el Premi Sant Jordi al llarg de la seva història.

L’editor de Grau  va explicar que Groc d’Índia, presentada a principis de mes, s’està venent molt bé perquè el llibre “és bo”. Isidor Cònsul també va argumentar aquest fet exposant al públic present a la sala com havia estat la seva pròpia lectura, feta en clau generacional. De fet, la protagonista, Marisa Benavent, és nascuda en la ficció l’any 1950, i Cònsul, de carn i ossos, va néixer l’any 1948. Ambdós, per tant, pertanyen a la generació que tenia poc més de 18 anys quan s’esdevingué el maig del 68. Una generació pertanyent a una societat canviant que va viure en la convulsa i canviant dècada dels seixanta.

Groc d’Índia és el relat d’un viatge iniciàtic, de l’experiència viscuda per Marisa Benavent, l’única filla dels Benavent que no ha abandonat Vinyes de Savall però que ara anirà al Solsonès per a assistir a les exèquies d’un antic company, amb qui va fer un viatge a l’Índia. 

Isidor Cònsul desta que Isidre Grau té fusta d’escriptor perquè ens explica una història i ho fa com toca, dosificant la informació. En fa de l’ofici d’escriure un art. 

L'arbre i les branques

De la seva banda, Isidre Grau explicava en el seu parlament que Groc d’Índia és una nova “branca” de l’arbre matriu de la nissaga Benavent-Frías, Els colors de l’aigua. De fet, la intenció de l’autor ha estat anar explorant cadascun dels personatges de la família un cop deixen Vinyes de Savall.

Grau desvetllava ahir com al llarg dels anys ha anat fent d’escultor del material presentat a Els colors de l’aigua. Esbossats els personatges, n’ha agafat el tros que hi pertocava per a fer-ne sortir la història que duen dins. Unes històries de ficció, sens dubte, però ben localitzades.

El novel·lista explica que el nou llibre du una certa crítica a una generació, la dels seixanta, que va viure plena d’ideals i teories. Tantes que el seu compliment li exigiren forçar molt els sentiments personals. En definitiva, prevalgueren les idees als sentiments.

Grau explica que el color del llibre, el groc, és un to més del seu univers cromàtico-literari. El groc és el color del sol, de la vida, però també ho és de la terra seca i de les fulles de la tardor.

El blanc tancarà la història

Isidre Grau prepara actualment el darrer treball de la sèrie, amb títol provisional de El Punt blanc de l’Horitzó, tal i com informa Grau a la seva plana web, www.isidregrau.net

El nou llibre tractarà de com han viscut Berta - la filla tercera dels Benavent - i Àngel - el cinquè fill i únic noi. La història parteix de la primavera del 2000, quan Àngel Benavent cau víctima d'una mina antipersona a Kosovo i la germana Berta, acompanyada de Daniel, el fill que ella va abandonar de petit, ha d'anar a Pristina a fer-se'n càrrec. La confrontació dels móns dels dos germans anirà acompanyada d'un altre dilema neuràlgic: què ha de fer Daniel amb Can Benavent, la casa que li va correspondre per herència i de la qual n'és l'únic habitant.