Guillem Martínez presenta '57 días en Piolín', crònica periodística en temps de propaganda

L'entitat cultural Vespres Literaris ha convidat al periodista i escriptor cerdanyolenc Guillem Martínez per parlar sobre el seu llibre '57 días en Piolín', una crònica gairebé diària dels fets viscuts a Catalunya entre setembre de 2017 i març de 2018, escrita amb ironia, pensament crític i a pit descobert entremig d'una guerra de trinxeres.

57 días en Piolín recull les cròniques publicades al mitjà digital CTXT des del 7 de setembre de 2017 al 25 de març de 2018, exercint un periodisme que busca allunyar-se dels punts de vista de l'Estat i dels governs de torn. Guillem Martínez denuncia que "a Espanya i Catalunya ja fa temps que es practica un periodisme que vertebra propaganda per elaborar obediència a un o altre govern, quan la propaganda ha estat sempre una forma de violència extrema que et converteix en fidel creient o et fa sentir un beneit solitari".

Un allau de propaganda, segons Martínez, que tapa i dissimula la fi de l'Estat del benestar i la socialdemocràcia a Europa i que, per exemple, "vol fer passar per referèndum una jornada de protesta com l'1 d'Octubre que genera una resposta violenta i absurda per part del govern central, que opta burdament per la repressió i la via judicial per afrontar una qüestió política". Per a Martínez, "el més semblant a un cop d'Estat que s'ha produït a Espanya en els darrers mesos ha estat el discurs del rei Felip VI el 3 d'octubre".

Guillem Martínez considera que "malgrat la inoperància i deshonestedat dels líders processistes empresonats, no hi cap delicte de rebel·lió i sedició que justifiqui la presó preventiva ni qualsevol condemna". Martínez recorda que les persones empresonades pateixen les lleis pensades per reprimir el 15M i l'Encerclem el Parlament, votades per CiU, i que va portar a Generalitat i Parlament de Catalunya a presentar-se com acusació particular contra 9 joves que ara s'enfronten a penes de 6 a 8 anys de presó.

Guillem Martínez creu les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica i fundacional de la República aprovades els dies 6 i 8 de setembre de 2017, "són lleis força inquietants que segresten i restringeixen el concepte poble i uneixen poder executiu i judicial, en un procés de verticalització de la democràcia que pren força a una Europa que ha renunciat a redistribuir riquesa per centrar-se en el pagament de deute". Martínez troba preocupant que l'escalada de mentides i violència a la que ha estat sotmesa la societat no hagi passat factura a cap govern i fins i tot els reforci.