Ha mort l'Enric Piera i Angelet

Ha mort l'Enric Piera i Angelet als 61 anys d'edat a causa de la malaltia que arrossegava des de fa uns anys. Una malaltia cruel a la que va plantar cara mantenint-se actiu fins al final en diversos fronts, una constant en una vida plena de poesia, cinema, compromís amb la comunitat i la felicitat de les petites coses, com passejar amb el seu gos i fer petar la xerrada amb amics i desconeguts.

Enric Piera i Angelet era una persona inquieta i addicta a la curiositat que li despertava aquesta cosa rara que ens passa i anomenem vida. Era un gran amant del cinema, amb moltes hores de vol a la Filmoteca i una xerrameca enciclopèdica sobre el setè art. I era un apassionat de la poesia, que practicava com qui practica sexe, ara salvatge, ara amb un punt de tendra ironia. Tenia un llibre editat, 'Miniatures salvatges' (Parnass Ediciones), i n'hi han dos inèdits esperant a veure la llum, 'Geografia' i 'Galetes assortides'. Li agradava pasturar haikus però se'l recorda especialment per les seves perfomances poètiques, desinhibides i provocadores. Va estar vinculat al grup de poesia Ramat de Pedres.

Enric Piera també va formar part de la comissió de festes de Sant Martí i estava molt vinculat a l'ANC a la nostra ciutat. Era un home amb un llarg recorregut, des dels temps juvenils a Bandera Roja, la seva activitat al Casal Parroquial en temps de dictadura i primer post-franquisme. Sempre se'l podia trobar pencant des de la base en un munt de propostes d'activisme social i cultural, amb una actitud un punt àcrata, disposat a muntar una acció poètica a la mínima ocasió, irreverent amb l'autoritat.

Els darrers anys era habitual veure a l'Enric passejant amb el seu gos, tota una declaració de principis de com anar per la vida, tot xino-xano, amb aquell aire zen, en bona companyia, gaudint dels petits i frugals plaers que la majoria és incapaç de trobar. Bon viatge, tot xino-xano, que el camí és llarg.

Al pot petit
hi ha poca confitura
i l’addicció que provoca
no la satisfà un sol pot.
(...)
La història
l’escriuen els vencedors
i es considera un èxit
quan els vençuts
la converteixen
en un bestseller.
(...)
S’ han acabat
els malsdecap,
el remordiments,
dormir malament…
Si Déu existeix
és el seu problema.