Historietas d'un lugar d'as Cinco Villas per no perdre la memòria

El veí de Cerdanyola José Arbués acaba de publicar la seva dotzena obra, 'Historietas d'un lugar d'as Cinco Villas', un nou passeig per aquesta comarca de l'Alt Aragó, un emotiu retrat costumista fet amb totes aquelles històries que Arbués ja escoltava quan era petit al seu poble de Fuencalderas i que després ha anat recollint al llarg de la seva vida.

Historietas d'un lugar d'as Cinco Villas és una gran polifonia de 226 històries que són un veritable viatge de cent cinquanta anys. Trobem narracions evocadores, verídiques, escrites de manera modèlica en l'aragonès propi d'aquesta comarca de Saragossa, esdevenint testimoni literari d'aquesta extrema varietat meridional que només parlava la gent gran i ja molt influenciada pel castellà.

José Arbués va descobrir als anys 70 la importància de la parla aragonesa, "prohibida i ridiculitzada quan anava a l'escola". Poc a poc va trobar registres escrits i va anar rescatant veus i vocabulari i llibres de gramàtica, recollint un material que "ha estat recopilat per l'Enciclopèdia Aragonesa i permet salvaguardar un patrimoni que es creia desaparegut i demostra la gran riquesa que moltes vegades deixem perdre".

Arbués recull històries reals sorgides de parlar amb la gent gran, com ja feia el seu pare. Històries escoltades en un treball de recerca de 40 anys, "amb una important vessant antropològica que dóna una visió de la vida dels anys 40 i 50 a la zona que va despertar l'interès de l'editorial Xordica".

Historietas d'un lugar d'as Cinco Villas parla de moltes coses, de les guerres carlines, de la guerra civil, però també de fauna i flora, de cançons i "de tot allò que té a veure amb la vida quotidiana de la gent senzilla en uns temps difícils".

Nous projectes

A la presentació del llibre a l'Ateneu de Cultura, va sorgir la idea d'utilitzar la Casa de Aragón de Cerdanyola "per fer una taula de recollida del patrimoni i de la riquesa lingüística de la parla aragonesa i de tot allò vinculat a formes de viure que poc a poc, i si ningú hi posa remei, s'acabarà perdent".

José Arbués està treballant en una novel•la titulada El maestro, que parla de la vida de l'avi de la seva dona, un mestre amb una gran curiositat que recorria pobles d'Aragó i Catalunya, recollint informació amb un gran valor històric. Un mestre de la República que va acabar repressaliat i condemnat en consell de guerra a tres anys de presó a Osca i després desterrat a Vega de Liébana a Cantabria.

José Arbués reivindica la tossuderia aragonesa per protegir el nostre patrimoni i la nostra memòria, bona part dels quals es poden trobar en aquestes 226 Historietas d'un lugar d'as Cinco Villas.

Veí de Cerdanyola des de 1957

José Arbués destaca que va ser pagès, ramader i carboner al seu poble fins que va anar al servei militar. De Melilla es va desplaçar a Cerdanyola als 23 anys per entrar a treballar a l'Aiscondel, empresa on començaria fent torns de 12 hores com a peó que feia compatible amb els estudis: primer de batxillerat nocturn i, posteriorment, de perit i enginyer químic, mentre passava a treballar en les àrees de recerca i producció de la planta cerdanyolenca, ja desapareguda.

A poc a poc va fer compatible la seva vida laboral amb les seves recerques sobre el patrimoni cultural aragonés fins arribar a escriure 12 llibres, entre ells Fuencalderas en mi recuerdo (1980), Por la Galliguera (1995),  Del Alto Aragón a la Pampa (2006), juntament amb la seva dona, Montserrat Cazo, o Tradiciones, costumbres y lengua en Fuencalderas (2012), que incorpora un autèntic tractat de lexicografia amb més de 2.200 veus del vocabulari aragonès.