Històries de la guerra del francès

Una xerrada celebrada ahir al jardins del Museu de ca n’Ortadó serví per recordar la guerra del francès i les seves repercussions a una Cerdanyola ben diferent de l’actual i a una Catalunya i Espanya que, des de llavors ençà trencaren amb l’antic règim i evolucionaren amb dificultats al llarg del segle XIX cap al constitucionalisme.

Sometents, gavatxos, baionetes, escaramusses guerreres, represàlies, saqueigs a les masies foren algunes de les paraules que ahir al vespre sonaren als jardins del museu de la ciutat. S’hi feia una xerrada per a parlar de la Guerra del Francès i les seves repercussions a la nostra ciutat i a Catalunya i Espanya.

El cronista Albert Lázaro fou l’encarregat d’explicar com aquells anys luctuosos afectaren una Cerdanyola ben diferent de la moderna, formada per desenes de masies esparses pel terme municipal. L’ historiador Miquel Sánchez s’allunyà de la ciutat per a situar aquella guerra, dita del francès al nostre país i de la Independència arreu de l’Estat, per explicar com canviaren les coses des d’aquell moment històric, esdevingut a principis del segle XIX. Jaume Mimó, fill de l’estudiós local del mateix nom, fou l’encarregat d’introduir-los donant pas a les respectives ponències.

L’Albert Lázaro, a partir de l’estudi dels llibres i treballs de Jaume Mimó pare explicà que a prop de la nostra ciutat i ben probablement amb presència d’homes de les masies del terme, es produïren enfrontaments amb les tropes ocupants franceses. La repressió, per part de les hosts invasores, fou dura. Saqueigs, morts i crema dels arxius locals esdevingueren habituals. Lázaro constata que els francesos cremaren els arxius parroquials de les esglésies del terme.

Miquel Sánchez situà la seva conferència en un àmbit català i espanyol, amb la intenció de completar la ponència d’Albert Lázaro. No debades i com a conseqüència d’aquella guerra es pot dir que aparegueren les idees d’estat i nació espanyols, de la mà dels francesos. Una de les conseqüències del conflicte serà que tot canviarà a partir d’aquell moment. Hi ha un trencament amb l’antic règim i amb moltes dificultats, s’anirà cap al constitucionalisme.

Els catalans ens hem emmirallat sovint amb els francesos i la seva cultura. En l’època de la guerra del francès visqueren una diversitat de posicions, que anaren des dels afrancesats i col·laboracionistes fins als pagesos, que odiaven a mort als gals perquè n’estaven farts de les malvestats i trapelleries que els feien als camps i les seves possessions. De fet, s’hi estaven des de principis del segle XVIII.

La xerrada de la guerra del francès es feia el 19 de juny de 2008, 200 anys ençà dels fets rememorats. Per l’ historiador Miquel Sánchez és important que es facin xerrades com la que ell mateix protagonitzà amb Lázaro. Ens movem per efemèrides i ara toca aquell moment històric com a nivell local s’han recordat diversos fets també quan ho ha dictat el calendari.