Homenatge a Antonio Machado, símbol de l'exili republicà

La UAB celebra demà dimarts dia 25 de febrer, un homenatge en memòria de l'escriptor Antonio Machado, 75 anys després de la seva mort. Els encarregats d'organitzar aquesta activitat han estat el Grup d'Estudis de l'Exili Literari, pertanyent al Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la UAB i l'Institut Francès de Barcelona. L'acte es desenvoluparà a la sala de graus de la Facultat de Filosofia i Lletres a partir de les 10 hores.

Antonio Machado, nascut a Sevilla el 1875 i autor d'obres com Campos de Castilla, Soledades, galerías y otros poemas o Nuevas canciones, es va veure obligat a abandonar el país al final de la guerra, morint el 22 de febrer de 1939 a Cotlliure, on es troba enterrat. El director del Grup d'Estudis de l'Exili Literari, Manuel Aznar, creu que "és molt important crear memòria entre la gent jove, nascuda ja en l’actual democràcia, i Machado, mort a l’exili, esdevé tot un símbol del mig milió de republicans vençuts que van abandonar el país, molts d’ells per acabar en camps de concentració i no tornar mai més".

La jornada concentrarà diverses conferències, a més de la projecció del documental Antonio Machado. Destierro y muerte de un poeta, presentat pel mateix director, Hermindo Medal. Diferents membres del GEXEL-CEFID parlaran en les seves exposicions sobre les diferents col·leccions de poemes que va escriure Machado. A més a més de les diverses ponències sobre la figura d’Antonio Machado, la jornada comptarà amb l'aportació de la investigadora Mar Trallero sobre les narracions autobiogràfiques de les dones refugiades en els camps de concentració francesos.

Aznar troba força significatiu que els homenatges a Machado a Barcelona vinguin impulsats des de l'Institut Francès, davant la manca d’interès de les institucions governamentals, tant de Madrid com de Catalunya. Machado seria un més dels molts escriptors que van patir l’exili i dels quals, a diferència de Machado, "han deixat una obra enterrada per l’oblit, deixant mutilada la història de la literatura espanyola del segle XX".

 20 anys de treball per la reconstrucció de la memòria històrica

GEXEL porta dues dècades dedicat a la tasca de reconstrucció de la memòria històrica, cultural i literària de l'exili espanyol de 1939, una tasca que "partits de Govern com el PP, que encara no han condemnat el cop d’Estat del general Franco, sempre ha titllat d’innecessària al considerar que la Constitució sorgida de la Transició ho deixava tot tancat". Manuel Aznar explica que GEXEL fa una modesta feina de recuperació de la producció literària en totes les llengües de l’Estat a l’exili, i que més enllà de la vessant acadèmica i històrica, "hi ha evidents implicacions ètiques per la recuperació de valors republicans i de buscar saldar el deute moral contret per la societat espanyola amb tots aquells que van defensar la democràcia i la llibertat, pagant un alt preu".