Homenatge a Jaume Mimó, alcalde, republicà i home de pau

Jaume Mimó i Llobet va ser el primer alcalde de l'etapa republicana a Cerdanyola. Dijous passat, coincidint amb el 14 d'abril, 80è aniversari de la prroclamació de la República, el seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya de Cerdanyola (ERC), li retia homenatge en un acte celebrat a l'Espai Granados.

Arantxa Masachs, llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, i l’Albert Lázaro, veí de Cerdanyola i cronista local, van fer un repàs a la figura de Jaume Mimó i a la seva etapa al capdavant de l'Ajuntament, entre 1931 i 1933 . Mimó, però, també va destacar com a home de la cultura, molt especialment en la seva vessant de cronista i historiador local. Entre els llibres publicats per Mimó, destaquen Guia excursionista a les masies del terme de Cerdanyola, i Coses de Cerdanyola.

Arantxa Masachs afirma que una de les seves grans passions va ser la de difondre la cultura entre la gent de Cerdanyola, i en aquest context es quan l’any 27 funda amb amics del poble l’Ateneu Popular.

En la seva vessant política, Masachs considera que la confiança que el poble de Cerdanyola li va dipositar en escollir-lo alcalde es deu, sobretot, a la seva formació, la seva condició de jutge de pau i, sobretot, per la seva gran relació amb la gent del poble. Masachs destaca també un episodi produït durant la guerra, en el marc de la violència a la reraguarda protagonitzada per elements anarquistes. Així, Arantxa Masachs comenta que Mimó era un home compromès a salvaguardar el patrimoni cultural i que tant ell com Jaume Grau, el seu successor a l'alcaldia, van salvar part de l’arxiu parroquial de l’Església Vella.

De la seva banda, el cronista local Albert Làzaro va definir en Jaume Mimó com a una gran persona, sempre disposat a assessorar la gent

Pel que fa al monument commemoratiu de la República que es col.locarà a la remodelada plaça de Sant Ramon, Lázaro assenyala diverses felices coincidències com els 80 anys de la proclamació de la República i els 30 de la recuperació dels blocs de pedres originals del monument que es pretenia erigir als anys 30 a la mateixa plaça. Segons Lázaro, es tracta d'un monument de tot un poble i una peça més del que ell anomena Museu al carrer.