Homenatge a Juan Paredes Manot 'Txiki', afusellat a Cerdanyola fa 39 anys

Una cinquantena de persones es van reunir al mateix lloc on fa 39 anys va ser afusellat Juan Paredes Manot ‘Txiki’ per retre-li homenatge. Els assistents a l’acte, familiars, ciutadans a títol individual i participants en una marxa per Collserola convocada per Mai Més Cultura Antifeixista, van recordar amb poemes, cançons i parlaments la figura de ‘Txiki’, un jove de 21 anys que va ser un dels últims executats per la dictadura.

A les 8.30 hores del 27 de setembre de 1975, en una clariana del bosc a prop del cementiri de Collserola, al terme municipal de Cerdanyola, moria afusellat Juan Paredes Manot Txiki, militant d’ETA acusat de la mort d’un policia nacional durant l’atracament a una oficina bancària del Banc de Santander al carrer Casp, a Barcelona. Un jutjat militar el va condemnar a mort en un judici sumaríssim ple d’irregularitats, sense proves, amb declaracions contradictòries i amb testimonis fantasma. Aquell mateix dia, i amb processos judicials similars, també van morir afusellats Ángel Otaegui, a Burgos; i els militants del FRAP José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, a Hoyo de Manzanares.

Txiki va ser executat per un escamot de voluntaris del servei d’informació de la Guàrdia Civil, que van disparar dues bales cada un, d’un en un, al ventre i el tòrax, sense provocar-li la mort, per allargar-li l’agonia. Van ser els advocats del cas, Marc Palmés i Magda Oranich els qui van haver de demanar el tret de gràcia. El germà gran de Txiki, Mikel Paredes, hi era present i ha tornat una i altra vegada al lloc dels fets. Han passat 39 anys i encara recorda "aquell matí fora del temps que encara m’acompanya, i continuo lamentant que l’Estat mai ha reconegut que es tractava d’un error i d’un crim". El malson va continuar després de la mort de Txiki per a la seva família, que no el va poder enterrar a Zarautz fins gairebé dos anys després. A més, els intents de funeral que es van fer van ser dissolts per la policia, que detenia als assistents. El propi Mikel va ser agredit a Barcelona pels Guerrilleros de Cristo Rey i la seva mare i la seva germana "van ser colpejades davant els germans petits a casa seva per uns desconeguts que sempre s’ha sospitat formaven part de les forces de seguretat de l’Estat".

Mikel Paredes creu que el seu germà i els altres quatre afusellats "lluitaven contra una dictadura per una societat més lliure, i ara, 39 anys després, hi ha moltes coses per les que continuar lluitant en un país on s’han esclafat drets que havia costat molt anys assolir". Mikel ha estat molt crític amb el PSOE, per considerar que "els seus dirigents han traïts totes les esperances que van ser capaços d’aglutinar a finals dels 70".

Durant molts anys la família de Txiki ha delegat el manteniment del lloc on el van matar al ciutadà de Cerdanyola Josep Sellarés, ex regidor d’ERC, que cada any li feien un petit homenatge i posava una placa de record. Sellarés anunciava que a partir d’enguany, i ja pensant en el 40 aniversari que es celebra el 2015, aquesta tasca l’assumirà l’actual diputat de les CUP, David Fernández.

El col·lectiu Mai Més Cultura Antifeixista s’ha afegit enguany a l’homenatge a Txiki organitzant una marxa per Collserola, seguint el camí de Can Catà. Eduard López va llegir un manifest que recordava que "l’herència del franquisme continua viva a la nostra societat". Els assistents van acomiadar l’acte cantant Euzko gudariak i Els segadors, i coincidint el dia amb la firma del decret de consultes no refrendàries van fer una crida a avançar en l’aprofundiment de la democràcia.