Homenatge a Juan Paredes, 'Txiki', afusellat a Cerdanyola fa 32 anys

L'acte s'iniciarà amb la descoberta d'una placa commemorativa al lloc de l'afusellament, prop del Cementiri de Collserola. Un Tribunal Militar va condemnar a mort el membre d'ETA, Juan Paredes Manot, Txiki, acusat de l'assassinat d'un polícia, però la defensa sempre va remarcar la falta de garanties d'un procés irregular..

El 27 de setembre de 1975 Juan Paredes Manot "Txiki" va ser afusellat al cementiri de Collserola pel règim franquista. 32 anys després de la seva mort, l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, juntament amb altres entitats, retrà un homenatge a un dels últims afusellats del franquisme i es faran diverses activitats que comptaran amb la presència de familiars de Txiki. A Cerdanyola, demà dijous a dos quarts de dues, tindrà lloc una concentració al cementiri de Collserola i es col.locarà una placa de record. Posteriorment, a les 3 de la tarda, es farà un dinar que comptarà amb la presència de familiars de Txiki.

L'1 d'abril de 1975 apareixia el nom de Txiki en tots els periòdics acusat de la seva suposada participació en l'assassinat del policia José Díaz Linares. Uns mesos més tard, el 19 de setembre, va tenir lloc en el Govern Militar de Barcelona el judici contra el membre d'ETA, on se li va imputar aquest delicte, així com l'assassinat d'un policia com a conseqüència d'un tiroteig que es va registrar a la comissió d'un robatori en el Banc de Santander. Amb aquests elements, el jutge militar va condemnar a Txiki a la pena màxima de mort. Ho van afusellar sis voluntaris de la Guàrdia Civil el matí del 27 de setembre de 1975 en una zona boscosa de Cerdanyola, prop del cementiri de Collserola, i en presència dels seus advocats, Marc Palmés i Magda Ordanich i el seu germà Mikel Paredes. Amb Txiki, el també membre d'ETA Ángel Otaegi i els militants del Front Revolucionari Antifranquista i Patriota (FRAP) José Humberto Baena, Ramón García i José Luis Sánchez van ser aquell dia els últims afusellats pel règim franquista.

Homenatge al lloc exacte de l'afusellament

L'organitzador d'aquests actes locals és Josep Sellarès que ha tingut la col.laboració de moltes persones de la societat civil cerdanyolenca en la seva recerca d'informació sobre el tema. Sellarès ha explicat que el lloc de concentració serà a l'entrada del cementiri i que s'espera la presència d'unes 40 persones procedents de l'entorn de Txiki, entre elles els germans i la mare de l'activista. Josep Sellarès ha reconegut que ha estat complicat trobar el lloc exacte de l'afusellament i conèixer si pertanyia a Cerdanyola, Barcelona o Montcada, però que finalment ho han pogut esbrinar. A l'acte d'homenatge es descobrirà una placa dedicada a Juan Paredes que serà "senzilla" com "a ell li hauria agradat". Sellarès també ha indicat que, pel que fa al dinar, l'han volgut fer en un restaurant situat a una plaça emblemática de la ciutat com la de Sant Ramon, indret pel qual ERC ha volgut recuperar l'antic nom de plaça de la República.

Josep Sellarès ha recalcat, que l'homenatge "serà un acte ciutadà i no polític". Per a ell, Txiki va ser per sobre de qualsevol altra consideració "un lluitador antifranquista". L'objectiu de l'acte d'homenatge, on també es vol recordar a les altres quatre víctimes assassinades el mateix dia, és el de recuperar la memòria històrica i construir una societat més justa. Segons Sellarès, la intenció "és anar a buscar una mica de conciència sobre el què va passar i que Cerdanyola conegui el seu passat".

Presentacio del llibre Vents i arrrels

Dins dels actes d'homenetge, demà dijous a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona es farà la presentació del llibre "Vents i arrels". A dos quarts de deu, al Teatre Aliança del Poblenou, amb la presència dels familiars de Txiki, es podrà veure l'actuació de l'Orfeó Euskeria Abesbatza. També es presentarà el documental "Txiki i Otaegui. Vientos y Raíces".

Jordi Oliveras, membre de la Comissió de Defensa del Col.legi d'Advocats de Barcelona i un dels organitzadors dels actes a la Ciutat Comtal, ha recordat que Txiki va ser acusat de participar en un atracament el 5 de juny de 1975, fet que ell sempre va negar. El procediment va ser del tot irregular sense deixar aportar proves a la defensa. "Se'l va condemnar pel testimoni de dos policies". El 19 de setembre es va fer el sumaríssim i el mateix dia a la tarda ja hi havia sentència de pena de mort. Per a Oliveras es va fer d'aquesta manera per executar Txiki de manera pràcticament simultània amb 4 antifranquistes més i així i fer un cop d'efecte del règim. "Es evident que hi havia un pla des de feia temps per fer des del punt de vista del règim unes execucions exemplars".

Oliveras ha destacat la importància de la tasca de la recuperació històrica dels fets "perquè se sàpiga l'arbitrarietat i manca de garanties amb que s'actuava a l'època, tot això 53 dies abans de morir el dictador". L'advocat ha indicat que Txiki va ser un "cap de turc" i que ell i altres han de ser un referent de la lluita antifranquista.