ICV debat sobre la renovació de les formes de fer política

ICV ha organitzat un acte per debatre sobre com cal renovar les formes de fer política perquè torni a ser vista com un instrument útil i necessari per part de la ciutadania. El debat s’emmarca dins del procés de la 8a Assemblea Comarcal d’ICV al Vallès Occidental, que clourà el 16 de juny a Santa Perpètua de Mogoda.

El professor de Filosofia de la Universitat de Girona, Joan Manuel del Pozo, i el doctor en Ciència Política per la UAB, Ismael Blanco, van ser els encarregats de fer la introducció al debat en dues intervencions força crítiques sobre les actuacions dels partits polítics en una societat trasbalsada per la crisi econòmica i la força dels moviments socials que comencen a articular-se al voltant de l’anomenat 15-M.

El professor de filosofia antiga i ètica de la comunicació, Joan Manuel del Pozo, ex conseller d’Educació i Universitats, sosté que vivim un temps de feblesa democràtica, accentuada per la crisi econòmica, però que amb una important qüestió de fons: la desconfiança vers els processos democràtics en mans dels partits "per l’absència d’un vincle ètic entre ciutadans i representants polítics que queden subordinats a les decisions dels mercats". Del Pozo recordava, citant a Alain Touraine, que "les democràcies han nascut sempre dels processos de reivindicació ètics dels ciutadans".

Joan Manuel del Pozo afirma que la feblesa de la legitimitat democràtica comporta una reducció de l’espai públic democràtic. Una de les raons de l’encongiment d’aquest espai ètic i mental seria la pèrdua de la dotació de sentit, "substituïda per les justificacions tècniques i econòmiques de les polítiques". Una altra seria la substitució de la participació ben feta, amb informació, per la consulta ornamental, feta a mida pel poder. Altres raons d’aquesta degradació democràtica argumentades per del Pozo serien el pas del discurs polític al recurs d’imatge, representat en l’imperi dels gabinets de comunicació que s’interposen entre la responsabilitat del polític i el ciutadà, centrant-se en com assegurar la permanència del polític en el càrrec.

Joan Manuel del Pozo també vas parlar de com la competència en el servei públic esdevé simple competitivitat en el mercat electoral, com es redueix la representativitat dels electes a mera representació mecanicista o com la informació es transforma en propaganda. En aquest context "els ciutadans acaben convertint-se en clients que rebutgen el compromís i la construcció de projectes pel dret a consumir". Del Pozo acudeix als grecs antics i la seva profunda convicció de "la necessitat d’unir ètica i política per fer indestriables el bé individual del bé col·lectiu".

El politòleg Ismael Blanco, que ha estat investigador visitant en la Universitat Federal de Minas Gerais i en la Fundació João Pinheiro, on va seguir processos participatius realitzats al Brasil; va mostrar-se força crític amb les propostes de participació ciutadana conduïdes des dels partits i per la suposada obertura d’aquests partits als moviments socials.

Ismael Blanco creu que la crisi política i econòmica, una crisi estructural, no conjuntural, obliga a plantejar estratègies de transformació social radicals, insistint en els mecanismes de participació impulsats des de la base, no subordinats a les agendes de les polítiques públiques, "que sempre són agendes a curt termini, quan el que cal és consolidar la participació com un dret social que s’exerceix en el dia a dia". Blanco creu que davant l’aparició d’un moviment com el 15-M, els partits que vulguin apropar-se a aquest moviment social "han de renunciar al lideratge i el protagonisme", diluint la seva acció en el moviment i convidant-los a reflexionar sobre la idea que "l’important no és al creixement i consolidació del partit sinó generar processos de transformació social com a eina política que són".