ICV-EUiA analitza la Llei d’Educació de Catalunya

El president d’ICV Cerdanyola, Juan Rodríguez, introduí lel debat explicant als reunits que l’acte es realitzava després de quasi un any d’intentar organitzar-lo. Professional de l’educació, donà la paraula als ponents perquè des de la perspectiva professional i política analitzessin el text de la llei i quin és el posicionament d’ICV-EUiA en el procés de tramitació parlamentària.

 

L’inspector del departament d’Educació, Josep Alsinet, analitzà el text de la Llei d’Educació de Catalunya des de la vessant tècnica. Així destacà que en el redactat es troba a faltar una clara declaració sobre les línies a seguir per la política educativa, que hauria de ser nacional però que no s’escriu al redactat.

 

 

El ponent qualificà com a aportacions destacades del text la creació de zones educatives, la qual cosa comportaria una certa descentralització del departament d’Educació, la possibilitat que hi hagi noves maneres d’adscripció del professorat i l’avaluació dels centres educatius, tant els públics com els concertats mantinguts amb fons estatals.

 

Alsinet va remarcar la necessitat de garantir la sostenibilitat de l’educació, un servei adreçat al conjunt de les persones. En aquest sentit, i entrant en redactats més específics, destacà que el text de la llei parla de l’escola com a “transmissora” de valors, quan, a l’entendre del ponent, els valors es construeixen. És aquest un exemple de les disfuncions d’un text que fa referència a pedagogies superades.

 

Respecte a la privatització de l’educació, un dels temes que més ha sonat darrerament degut a les mobilitzacions del professorat contra la LEC, Alsinet veu aquest perill en l’educació postobligatòria.

 

Altres aspectes tractats superficialment per la llei, segons el ponent, són els menjadors escolars, que comporten molta feina pels centres i que caldria entomar d’una vegada per totes; i el règim lingüístic, que hauria de permetre consolidar i millorar l’ús de la llengua i aprofundir més en el compromís educatiu entre els centres i les famílies, a l’estil d’altres experiències europees.

 

 

La diputada ecosocialista al Parlament de Catalunya, Laia Ortiz, iniciava la seva intervenció en el recorregut que fins ara ha fet la Llei d’Educació de Catalunya. L’assoliment del Pacte Nacional per a l’Educació, subscrit per tots els actors del sector al país, va ser un dels punts claus de l’actual text. Posteriorment, vingueren les bases de la llei, que no s’ajustaven al Pacte. És a partir d’aquest moment quan ICV, coordinadament amb els sindicats del sector, treballen per donar la volta i millorar el text posterior, actualment en tramitació parlamentària. De fet, un procés que a priori havia de ser gratificant i culminar en la primera llei d’educació del país, no està sent així, segons Ortiz.

 

Tot i valorar aspectes positius de la llei, ICV-EUiA ha dit que no a l’actual text perquè no s’ajusta a l’esperit del Pacte Nacional per a l’Educació. Aquesta negativa és extensible a altres 20 signants del Pacte, que no aproven la llei. El partit, tal i com manifestà Ortiz, treballa en la línia d’aconseguir que el text final sigui fidel al Pacte Nacional per a l’Educació.

 

Actualment la llei és en tramitació parlamentària, en fase de presentació d’esmenes. Divendres els ecosocialistes en presentaran les seves, redactades amb l’ajut i assessorament dels actors participants a l’educació.

 

L’esperit és reforçar el caràcter universal de l’educació, els compromisos de l’administració per garantir-la i deixar ben clar que totes les escoles sostingudes amb fons públics, per tant les concertades, s’han d’homologar al que estableixi el marc legal vigent. A banda de les esmenes encara es debaten temes com la inclusió o no en el text legal de les condicions de treball del professorat.

 

Un cop presentades les ponències l’acte va comptar amb la participació del públic a través d’intervencions o preguntes sobre el tema a tractar.