Idees per parir un món nou, les dones del moviment obrer
12 de març de 2014 a les 11:03La cerdanyolenca Maribel Cárdenas ha presentat al MAC Can Domènech el llibre 'Ideas que cambian el mundo', escrit conjuntament per Cárdenas, Sara Berbel, també present a l'acte, i Natalia Paleo. L'obra repassa les aportacions individuals i col·lectives de les dones, des del segle XVIII fins a les primeres dècades del segle XX, que van ser essencials en els canvis viscuts a la societat occidental.
Ideas que cambian el mundo recupera el pensament i les actuacions de moltes dones en la lluita per un món basat en la igualtat, amb capítol dedicat a aquesta lluita a l'Estat espanyol. Una lluita que ha conquerit alguns drets i deixa una extensa agenda pendent. Maribel Cárdenas explica que el llibre pretén recuperar i reparar les veus de les dones que van ser part activa i fonamental del moviment obrer i revolucionari europeu, "responent a un deute ètic i d'amor envers unes dones condemnades a l'oblit". Cárdenas parla del llibre com "d'una rebel·lió contra la mutilació del record d'aquestes dones".
El llibre parteix de l'afirmació d'uns valors ètics i principis polítics que sempre han estat presents en la vida de les autores, com són la igualtat, la justícia, la fraternitat, l'internacionalisme o l'amor. Uns valors que les tres autores consideren fonamentals en la construcció de la societat "i avui en dia més imprescindibles que mai, en uns moments d'imposició de les idees neoconservadores que erosionen drets i advoquen per una societat individualista i egoista".
Sara Berbel, per la seva banda, va dir que el llibre busca empoderar les dones d'esquerra i parlar de les seves victòries, "un llegat que podem perdre si abaixem la guàrdia". Berbel destaca a les dones del moviment obrer com les grans oblidades de la història, mentre que encara es recorda a les sufragistes, "unes eren de classe mitja alta i tenien un objectiu molt concret: el vot i la participació política. Les altres, obreres i pobres, buscaven eradicar els llaços de dependència familiar i social".
El llibre parla d'algunes dones que no han caigut del tot en l'oblit, com Rosa Luxemburg o Clara Zetkin, d'altres que van patir l'intent d'encaixar el feminisme dins el socialisme, com Alejandra Kollontai, d'algunes com George Sand, més coneguda per la seva relació amb amistats masculines que per la seva ingent obra literària, i sobretot parla de dones avui oblidades, com Eleanor Marx, filla de Karl Marx i una de les dones de la Comuna de París; o de dones com Flora Tristán, fonamental en la formació del pensament del propi Marx i condemnada a l'ostracisme.
Sara Berbel parlava de victòries i també de derrotes, "la derrota del socialisme en el seu sentit més ampli, palès en una societat en la que ja pocs semblen plantejar canvis radicals i en la perversió de les paraules, moltes ja buides de significat i altres totalment desaparegudes o assassinades pel sistema".
Ideas que cambian el mundo és un llibre, defensen les seves autores, "amb una clara voluntat política de transformació social, un pont de llum que connecta el passat amb l'actual present i un futur per construir, presentant una agenda de lluita inacabada que comença en l'àmbit familiar, en una Europa en la qual una de cada tres ciutadanes ha patit violència al llarg de la seva vida". El llibre es completa amb una abundant bibliografia i inclou nombrosos fragments d'escrits de les protagonistes d'una Història que són moltes històries, com els versos, prou significatius, que la llibertària Lucía Sánchez Saornil dedicava a la Victòria de Samotràcia: "perdré com tu, arribat el cas, el cap però mai les ales".