Ignacio Laguna dedica la seva Medalla d'Honor a tots aquells que van lluitar amb ell pels drets socials, veïnals i laborals

Ignacio Laguna, Medalla d’Honor Cerdanyola 2008, ha volgut dedicar aquesta distinció a tots aquells que amb ell han lluitat pels drets laborals, veïnals i socials a la ciutat. Laguna creu que aquest guardó era merescut però a nivell col·lectiu i no a nivell individual ja que són moltes les persones que al municipi han reivindicat i han treballat a favor d’aquests drets.

        

Ignacio Laguna rebia a mitjans d’aquest mes de juliol la Medalla d’Honor que suposa un reconeixement a la seva aportació en l’àmbit de la dinamització del moviment veïnal i l’associacionisme de la gent gran.

        

Aquest granadí de 84 anys va arribar a Cerdanyola l’any 1964 i des d’aquell mateix moment va adoptar aquest municipi com el seu poble. 44 anys després el seu poble li ha volgut retre homenatge amb aquest guardó que rep amb molta emoció però amb modèstia i convicció.

                       

 

Amb només 11 anys Ignacio Laguna va presenciar l’afusellament de presoners a un cementiri de Sevilla. Posteriorment, ja adult, acabaria empresonat durant un any a Sevilla i Madrid acusat d’associacionisme il·lícit per rebel·lió armada. Però la realitat és que el seu únic delicte va ser aportar diners per ajudar als presos polítics. Aquests dos fets el van convertir en un antifranquista convençut.

                           

Després d’aquest empresonament, Ignacio Laguna decideix marxar i traslladar-se a Barcelona. Un any després arriba a Cerdanyola on comença treballant com a xofer de camions. Laguna assegura no haver-se sentit mai un emigrant o un foraster. Tot el contrari, sempre s’ha sentit com a casa seva.

                       

 

Cerdanyola ha esdevingut el seu poble i a Cerdanyola és on també va iniciar la seva activitat sindical. La seva vessant més reivindicativa la va desenvolupar a l’empresa Renom, on va treballar durant 20 anys com a conductor d’autobusos i on es va jubilar. Es va convertir en enllaç sindical de CC.OO i va participar en bona part de les lluites pels drets laborals que en aquell moment es duien a terme. Era una època difícil amb dues cares, segons Laguna: la més dura, la de la dictadura, i la del canvi, aquella en la que el propi Franco veia com perdia força i ja no hi havia marxa enrera. Ignacio Laguna creu que la força sindical d’aquella època, que era cada cop més potent, ara ha anat perdent impuls i, en l’actualitat, prima per sobre de tot l’economia.         

        

Laguna va arribar a ser, fins i tot, regidor a l’Ajuntament de Cerdanyola pel PSUC. Però aquesta etapa duraria poc temps ja que coincideix amb la separació del partit l’any 1983.

        

 

Però si algun fet o alguna lluita identifica a Ignacio Laguna és la de la residència de la gent gran de Cerdanyola. Als anys 80 Laguna es jubila però decideix no parar en la seva activitat. Coincidint amb la presentació del projecte urbanístic de Canaletes, aquest veí de la ciutat, juntament a altres persones, reclama al consistori que cedeixi un terreny a la Generalitat per construir una residència per a la tercera edat. El 23 de desembre de 1987 es presenta aquesta sol·licitud, avalada per tots els casals de la gent gran de la ciutat, a l’Ajuntament. La residència es construiria però Ignacio Laguna recorda les moltes dificultats que es van haver de superar, sobretot les traves amb les que es va trobar la que aleshores era regidora de l’àrea sociocultural, Cristina Real.

                 

Ignacio Laguna considera que aquesta residència és, ara per ara, insuficient per a la ciutat. De fet, creu que des del primer dia és petita. Igualment, Laguna creu imprescindible la construcció immediata de l’hospital Ernest Lluch. Tot i així, lamenta la manca de moviment i reivindicació veïnal. Ignacio Laguna creu que una bona manera d’agilitzar aquesta construcció i de facilitar el seu finançament seria la reducció dràstica dels sous dels alts càrrecs polítics.

                          

Ignacio Laguna té un record molt especial de la seva participació en un programa intergeneracional de Cerdanyola Ràdio (105.3FM) en el qual representants de la gent gran i dels joves de la ciutat debatien sobre temes d’actualitat.