Indiana Jones, història d'una saga, recorregut per conèixer anècdotes i detalls de les 4 pel·lícules d'Spielberg

La programació d’activitats vinculada a l’exposició “A la recerca dels tresors perduts”, que acull el Museu de Ca n’Oliver fins al proper 26 de novembre, amb la conferència “Indiana Jones, història d’una saga”, a càrrec del comissari de l’exposició, Ruben Molins.

La xerrada ha revelat tot allò que fins ara no es conexia, tots aquells detalls, secrets del rodatge i anècdotes que van quedar amagats, curiositats dels creadors i com es van inspirar en arqueòlegs reals, així com altres films, novel·les i còmics per crear el personatge.

Així doncs, Rubén Molins explica que en un començament el personatge d’Indiana Jones en realitat era Indiana Smith, un personatge creat per George Lucas i Steven Spielberg.

Lucas i Spielberg es van trobar a la illa de Maui i aquest últim li va expresar el seu interés en dirigir una película de James Bond. En canvi, Lucas li va comentar que ell tenia una idea millor i li va parlar de l’arqueòleg Smith. Spielberg va quedar fascinat amb el concepte, catalogant-lo com una pel·lícula de James Bond, però sense dispositius d’espionatge. Poc después Spielberg li va comentar a Lucas la seva intenció de canviar el nom. Després d’aplicar algunes revisions a l’argument, ambdos directors van arribar a un acord amb Paramount Pictures per a la realització de cinc pel·lícules sobre les aventures de l’arqueòleg.

Durant la conferència es van parlar de les quatre pel·lícules que conformen la saga: “La recerca de l’arca perduda” (1981), “Indiana Jones i el temple maleït” (1984), “ Indiana Jones i l’última creuada” (1989) i “Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall” (2008).

Curiositats i secrets de la saga

El comissari de l’exposició desvetlla uns quants detalls de la saga, com per exemple, que en un bon començament el personatge d’Indiana Jones anava a fer-lo Tom Selleck, però finalment va ser el Harrison Ford el triat, ja que va treballar amb George Lucas en la “Guerra de las galaxias” i que a la pel·lícula “La recerca de l’arca perduda” es van haver de retirar fins a 300 antenes de televisió de l’escenari que representava El Caire, perquè la ficció representava els anys 30 i la pel·lícula s’estava rodant als anys 80.

En el “Temple maleït” la pel·lícula no es va poder rodar a la Índia per les exigències del govern indi i perquè volien modificar el guió, per la qual cosa finalment es va rodar a Sri Lanka, l’escena del sopar amb menjars estranys amb cervells de mono, en realitat eren dolços amb colorants i pel que fa a la “Última creuada”, aquesta és la pel·lícula més espanyola perquè molta part d’ella es va gravar a Almería, concretament al desert de Tabernas, playa de Mónsul, Sierra de Cabrera i Guadix, entre d’altres. Quant a la darrera pel·lícula de la saga, aquesta és la que menys ha agradat pel tomb que va donar perquè l’argument va esdevenir més una cinta de ciència ficció.

Els assistents també van poder visitar l'exposició sobre Indiana Jones que acull el Museu de Ca n'Oliver.