Iniciativa demana el No per un tractat que suposaria més perdues que guanys

Iniciativa per Catalunya-Verds/Esquerra Unida i Alternativa (ICV/EUiA) va explicar ahir al vespre a Cerdanyola les raons per les quals diu no al tractat de Constitució Europea que es votarà en referèndum diumenge proper. Per a la formació, el tractat suposaria d'aprovar-se més pèrdues que guanys per a la ciutadania europea.

El president d’ICV i alcalde de la ciutat, Antoni Morral, ha presentat l’esdeveniment en el qual han participat Àngels Tomàs, membre del Consell Nacional d’EuiA, i Jaume Bosch, vice-president d’ICV, Diputat al parlament de Catalunya i senador de l’Entesa dels Catalans.

Més pèrdues que guanys

Antoni Morral ha denunciat "sospitoses coincidències" entre el Partit Socialista i el Partit Popular en demanar el vot afirmatiu al referèndum. Un situació en la qual considera que també s’hi trobaria Convergència i Unió, apel·lant al seu europeisme i al fet que la Constitució suposa un moderat avenç. Morral ho ha constatat, tot dient que a l’altre extrem de la balança hi ha un important retrocés dels drets comuns.

El president d’ICV a Cerdanyola ha explicat que el projecte de carta magna suposa una aturada important en el procés de construcció d’una nova Europa. El fet que sigui molt difícil modificar-la donat que cal l’acord de tots els estats no és massa esperançador, a l’entendre de Morral. Aquest i altres punts de retrocés provoca frustració entre els que “som europeistes de debò i l’entenem com un espai de convivència, drets socials, dels pobles i els ciutadans", afirma Morral.

Antoni Morral ha destacat com el tractat per a la carta magna millora molt tot el que fa referència a l’economia, fins al punt de posar els ciutadans al seu servei i no pas a l’inrevés. En el pol contrari indica que hi ha el perill de mutilació de l’Europa social. Quant a l’Europa política, Morral ha constatat que el text constitucional es fa amb la tutela dels estats, impedint un procés de construcció de la carta magna amb la participació efectiva dels ciutadans.

Decepció pel sí dels sindicats majoritaris

Àngels Tomàs, integrat del Consell Nacional d’EuiA, ha exposat que un dels suports al sí que més greu li ha sabut ha estat la dels sindicats majoritaris. Tomàs ha manifestat que les tesis pel sí han pres força perquè s’ha inclòs a la Constitució la Carta dels Drets Fonamentals, en el títol 2. Així la Constitució s’accepta com un text de mínims, que demana moltes passes per fer. A l’entendre de Tomàs hi haurà passes enrera i destaca que fins al punt que la Confederació Europea de Sindicats ha convocat pel 20 de març una manifestació a Brussel·les amb les mateixes reivindicacions de fa 5 anys a Niça, excepció feta de la Cata dels Drets Fonamentals, ja inclosa a la Constitució.

Àngels Tomàs analitza que el títol 2 del text en els seus articles presenta grans declaracions d’intencions respecte a la ciutadania, però que unes línies més avall es nega el dret a més de 20 milions de persones no originàries dels països de la Unió per assolir la ciutadania. Això, segons Tomàs, provoca gradacions en la ciutadania pels habitants de la unió.

La integrat del Consell Nacional d’EuiA remarca la concepció neoliberal del text que fa que s’escrigui que "el pressupost ha de ser equilibrat, tendint al dèficit zero". La traducció d’aquest concepte per a Tomàs és que s’obre la porta a la privatització dels serveis públics.

Tomàs ha destacat que la carta magna europea està per sota de la Constitució Espanyola quant a la garantia dels drets de les persones. Davant d’aquests fets, ICV-EuiA propugnen el no exposant que s’hauria de treballar des de tots els estats partint d’uns mínims sota dels quals cap estat hi podria baixar. Per a Tomàs una altra Europa és possible i no comportarà cap buit, en la qual els ciutadans hi participin de veritat en el procés constituent.

Anar a contracorrent

Jaume Bosch, vice-president d’ICV, diputat al Parlament de Catalunya i senador de l’Entesa dels Catalans, ha explicat que els partidaris pel no van a contracorrent en un referèndum en el qual hi conflueixen amb mots condicionats en contra. L’allau de propaganda a favor del sí i la informació sesgada, segons Bosch, dificulten que la informació arribi com cal fins al punt que només s’explica a la ciutadania les parts més boniques del text, sense explicar-les totes.

Bosch ha destacat que la Carta de Drets només és aplicable en aquells àmbits en els quals tingui competències la UE i no entrin en contradicció amb les dels estats. Un altre argument esgrimit és el militarisme del text, que accepta els “mitjans preventius” per resoldre els conflictes i supedita la política exterior als interessos de l’OTAN.
Per aquests punts i molts d’altres, el polític ha demanat el drets com a europeus i europeistes a dir no al text de carta magna. Davant d’aquest dret, ha denunciat qui equipara la posició d’ICV-EuiA i ERC a Catalunya, demanant el no, amb l’extrema dreta europea. Una visió que, remarca, no és certa i que sovint és assumida per qui organitza mítings per demanar el sí amb líders de la dreta europea.

El vice-president d’ICV ha manifestat que les grans idees del títol II de la Constitució són especificades en l’apartat III: subordinació a l’OTAN o el dret al matrimoni però no el del divorci, com a conseqüència de les pressions conservadores deixant-ho segons diu la carta magna de cada estat en són alguns exemples citats per Bosch.

Jaume Bosch ha demanat a l’electorat català un esforç el proper diumenge per visualitzar un percentatge important de vots contraris a la carta magna ja que aquest fet no provocaria res més que els dirigents entenguessin que el poble vol una altra Europa, la qual cosa obligaria l’Estat a renegociar el tractat constitucional. Segons Bosch, es podria perdre un any o dos per trobar un text més a gust de tothom i en la redacció del qual hi participi el poble, poc temps davant els 30 o 40 anys que els líders han augurat que durarà la carta magna.