Investigadors de la UAB descobreixen que el Príncep de Viana no és a Poblet

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Granada, sota la direcció de la historiadora Mariona Ibars, han analitzat les restes conservades al Reial Monestir de Poblet atribuïdes al Príncep de Viana. L’estudi indica que les restes no són del Príncep de Viana.

Els investigadors han realitzat un estudi genètic de la mòmia i l'han comparat amb el de les restes atribuïdes a la reina Blanca I de Navarra (conservades a Segòvia), mare del Príncep, i amb les de familiars d'origen indubtable, com la tsarina Alexandra de Rússia, el Duc d'Edimburg i Joana d'Habsburg. L'estudi conclou, de manera inesperada, que ni les restes de Poblet corresponen al príncep ni les de Segòvia corresponen a la reina.

L'estudi antropològic i genètic de les suposades restes, fins ara, del Príncep de Viana, l'han dut a terme, respectivament, el professor Miguel C. Botella, de la Universitat de Granada, i la professora d'Antropologia Física de la UAB Assumpció Malgosa, juntament amb el grup de recerca en Ostebiografia que dirigeix.

L'estudi antropològic de la mòmia, restituïda al monestir a l'any 1935, des de la catedral de Tarragona ha conclòs que es tracta de les restes de tres individus diferents que consisteixen en un fragment de la columna i dos segments corporals momificats. L'anàlisi ha demostrat que les restes van ser manipulades per reconstruir un cos a partir de fragments d'altres, ja que s'observen marques de talls de serra a la columna del segment inferior. El segment superior, que conserva el cap amb la cara destrossada, el tronc i un braç, va pertànyer a un home de mitjana edat.

Per tal de poder atribuir amb garanties qualsevol dels tres fragments al Príncep de Viana, també s'ha realitzat una identificació a partir d'un estudi genètic. Els investigadors de la UAB van obtenir DNA dels diferents segments momificats i els van comparar amb els de cossos que, sense cap dubte, corresponen a familiars del Príncep, identificats mitjançant un estudi genealògic.

L'estudi de l'ascendència i de la descendència femenina de la reina Blanca I de Navarra, mare del Príncep de Viana, a càrrec de la professora Mariona Ibars, ha permès als investigadors resseguir la transmissió d'un DNA mitocondrial (DNA que només es troba a les mitocòndries, fora del nucli cel·lular, i que només transmet la mare) al llarg de 800 anys, des de l'any 1200 fins a l'actualitat. Això ha estat possible gràcies a la descendència de la reina Anna de Jagellón-Foix, rebesnéta materna de Blanca I de Navarra i neboda en quart grau del Príncep, casada amb l'Arxiduc Ferran d'Àustria, germà de l'emperador Carles V (branca austríaca dels Habsburg hispans).

Les dades genealògiques han permès arribar a la identificació del DNA mitocondrial del Príncep que, inesperadament, no es correspon amb l'obtingut en cap dels segments momificats que es conserven al Monestir de Poblet. A més, el DNA tampoc correspon amb el de les restes atribuïdes a la reina Blanca I de Navarra, que es conserven des de l'any 1994 al monestir segovià de Santa Maria la Real de Nieva.