Investigadors de la UAB es pronuncien sobre la recerca amb cèl·lules mare

Una seixantena d'experts en investigació amb cèl·lules mare embrionàries, juristes, especialistes en bioètica i editors de revistes científiques de 14 països, han fet pública una declaració de consens sobre la influència de les diferents regulacions que hi ha en els diferents països sobre la recerca en aquest àmbit. L'investigador del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i d'Immunologia de la UAB i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret del Parc Científic de Barcelona, Josep Santaló, va participar en l'elaboració del manifest.

El debat sobre l'ús de cèl·lules mare

El motiu de la declaració, redactada a Hinxton (Regne Unit), ha estat la resposta d'alguns països al debat sobre l'ús de cèl·lules mare embrionàries en medicina -on s'hi ha afegit vells arguments sobre la recerca amb embrions humans, sobre la donació d'oòcits, el clonatge reproductiu i, fins i tot, sobre el frau científic a rel del cas del Dr. Hwang - amb la promulgació de lleis que regulen o impedeixen la recerca en aquest àmbit. Aquest fet ha provocat, segons emfatitzen els signants del manifest, una extraordinària variabilitat de regulacions que els científics han d'afrontar en un món, el de la ciència, clarament global, on la col·laboració entre grups de diferents països és freqüent i desitjable.

La recerca: benefici per la humanitat

El Hinxton Group (el consorci internacional d'investigadors sobre cèl·lules mare, ètica i dret que ha elaborat el manifest) ha arribat al consens de que la humanitat pot veure's enormement beneficiada pels resultats de la recerca en cèl·lules mare si es fa de manera èticament adequada, per a la qual cosa proposa una declaració en 19 punts d'entre els quals cal remarcar especialment els aspectes següents:

• A causa del potencial benefici que pot aportar per a la salut de les persones, la legislació dels diferents països sobre la recerca en cèl·lules mare ha de ser extremadament flexible a fi de poder seguir el ritme dels avenços científics. D'altra banda els científics necessiten d'un marc legislatiu clar que els permeti tenir la confiança de treballar segons estàndards ètics i jurídics acceptables.
• La recerca en cèl·lules mare ha de fer-se respectant les guies ètiques acceptades internacionalment pel que fa al benestar, els drets i la llibertat dels donants de teixits i dels que participin en assaigs relacionats amb aquesta recerca.
• Els governs no haurien d'impedir, malgrat que la seva legislació prohibeixi la recerca amb cèl·lules mare embrionàries, la col·laboració internacional en aquest àmbit, a fi que els investigadors puguin dur a terme la seva activitat on creguin més convenien i on la llei els empari.
• Ja que les cèl·lules mare embrionàries són una font de recerca molt valuosa i que la col·laboració internacional és vital per al progrés del coneixement, la declaració anima els investigadors a posar les línies cel·lulars obtingudes a disposició de bancs nacionals o internacionals per al seu ús per part d'altres investigadors.
• El Hinxton Group recomana que es creï una base de dades que inclogui guies ètiques per a aquest tipus de recerca, els protocols concrets de recerca, els fulls de consentiment dels donants o dels que participin en un procediment experimental, així com la informació que se'ls hagi facilitat.
• El Hinxton Group demana, a més, que es construeixi un consens internacional sobre els requeriments ètics que cal exigir a les investigacions amb cèl·lules mare.
• Per aconseguir aquest objectiu, cal una tasca multidisplinària que inclogui, juntament amb científics, filòsofs, experts en bioètica, juristes, clínics i editors de publicacions en col·laboració i freqüent intercanvi d'informació i de reflexions amb la ciutadania i amb els legisladors. Cal, en especial, que els científics expliquin honestament als ciutadans tant les promeses com els límits de la seva recerca, a fi de participar i de promoure un debat social que és necessari i en qual el ciutadà ha d'estar adequadament informat.