Investigadors de la UAB estudien la vulnerabilitat de les persones a l'alcoholisme mitjançant models de rates

Investigadors de la Unitat de Psicologia Mèdica, del Departament de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la UAB, han portat a terme un estudi sobre la neuroanatomia de la vulnerabilitat addictiva en animals. La recerca, que s'ha realitzat amb dos ceps de rates amb diferent apetència per la novetat i en el consum espontani d’etanol, ha conclòs que les rates Romanes RHA són un bon model per estudiar la vulnerabilitat humana enfront de l'alcoholisme.

Un tret fonamental dels trastorns addictius és l'elevada incidència de recaigudes fins i tot després de llargs períodes d'abstinència. L'exposició repetida a drogues d'abús produeix adaptacions químiques en àrees específiques del cervell i predisposen a la recaiguda. Múltiples evidències suggereixen que existeix una relació entre trets de la personalitat com l'atracció exagerada pel que és nou, alta activitat del sistema dopaminèrgic mesolímbic (el sistema on hi hagi una de les vies de la recompensa del cervell que empra dopamina com a mediador químic, que és on tenen lloc les adaptacions químiques més estudiades) i la vulnerabilitat a l'addicció.

La Unitat de Psicologia Mèdica, del Departament de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la UAB, ha estudiat els factors biològics que determinen vulnerabilitat addictiva en un model animal a partir de ceps de rates Romanes, genèticament seleccionades segons el grau d'ansietat, alt (RLA) o baix (RHA), que són un model de laboratori vàlid de les divergències que s'observen en humans en apetència per la novetat i per substàncies gratificants, ambdues característiques relacionades.

Per això s'han analitzat variables conductuals i neuroquímiques en les rates Romanes, un model de diferències en la vulnerabilitat addictiva dels rosegadors. Després d'injectar-los una dosi baixa de etanol, s'ha comprovat com les Rates RHA són menys sensibles a l'administració d'una dosi baixa d’etanol.

S'ha estudiat també els cervells de les rates Romanes i s'ha comprovat que les RHA presenten diferències respecte a les RLA, que estan relacionades amb les ja conegudes diferències en funcionalitat del sistema dopaminèrgic, i semblen representar l'eix central de l'entramat neurobiològic subjacent a les diferències en apetència per la novetat i preferència per les drogues d'abús com l’etanol.

D'això s'extreu que les rates Romanes RHA són un bon model animal de vulnerabilitat humana enfront de l'alcoholisme, perquè presenten unes característiques neuroquímiques en àrees específiques del cervell que estan implicades en el desenvolupament dels trastorns addictius.